Una carta oficial*

// Lluís Rajadell

El Ministeri de Seguretat Social ja compleix amb l’exigència del blaverisme més ranci, que demana, una vegada anunciada la utilització de les llengües cooficials al Congrés, que el valencià en sigui una. El Ministeri emet cartes oficials amb el text escrit en castellà, català, basc, gallec i… valencià. Al remetre la targeta sanitària europea, els ciutadans podem comprovar com se’ls informa amb cinc llengües oficials.

Els textos en català i valencià són, per descomptat, perfectament intercanviables i perfectament correctes. S’ha de mirar molt prim per a diferenciar la notificació en català —oriental, s’entén— de la que s’adreça als valencians —encara que també valdria per als lleidatans o tortosins, per posar dos exemples de català occidental.

Si un s’hi fixa prou bé, pot detectar que el text en català —oriental— diu “vostra targeta sanitària” mentre que el valencià escriu “seua targeta sanitària”. En el primer cas escriu “Ens complau fer-vos arribar”, però al segon “Ens és grat remetre-li”. I altres matisos per l’estil.

Ara només cal que, ja posats, el Ministeri també inclogue a les seves cartes les versions andalusa, murciana, extremenya o aragonesa. I no vull dir en la llengua aragonesa, sinó en el dialecte castellà que es parla a l’Aragó castellanoparlant. La carta es pot allargar.

---

*Publicat a La Comarca, 22 de setembre de 2023