Una bada als mapes*

// Lluís Rajadell

Dins de les misèries de la nostra llengua a l’Aragó, qualsevol gest de complicitat és benvingut. Com la utilització per la Direcció General de Tràfic (DGT) al seu mapa d’incidències de la nomenclatura bilingüe català/castellà dels pobles del Matarranya i el Baix Aragó. El que hauria de ser la norma —respectar als mapes oficials els noms autòctons— és una excepció que els catalanoparlants celebren amb alifares.

Dona gust veure en un mapa oficial Beceite/Beseit, Fuentespalda/Fondespatla, Fórnoles/Fórnols, Vall-de-roures (en aquest cas, només apareix el nom català) o Ráfales/Ràfels. I, no només els noms dels pobles, també a la toponímia del mapa la DGT apareixen noms catalans, encara que barrejats amb topònims castellanitzats o escrits amb grafia castellana. Així, pel que fa al terme de Vall-de-roures, hi trobem Río Seco, Perigañol o la Picosa al costat de La Caixa, la Vall de Manén, el Puig (Tossal estaria millor) d’en Querol o la Moleta (d’Insa caldria afegir). Un guirigall, sí, però s’hi veu una mica de voluntat, de bona voluntat, respecte de la llengua del territori. Les incoherències arriben a ajuntar, en un mateix topònim, castellà i català en oberta discrepància amb el mateix mapa. Per exemple, sense eixir de Vall-de-roures, es pot trobar Lo Camí de Cretas al costat de Queretes.

Poqueta cosa, si el desitjable és la normalització, però com que s’avança tan poquetet a poquetet, quan no es fan decidides passes enrera, el mapa de la DGT és una bada d’esperança dins de la monolítica castellanització dels mapes oficials. Està per veure si la bada s’eixamplarà o es tornarà a tancar. Més val no pensar-hi.

---

*Publicat a La Comarca, 16 de juny de 2023