Un plat de farinetes*

// Vicent Pallarés Pascual

En l’actualitat, el concepte de «slow food» està en boca de tothom. Parlem de plats cuinats a foc lent, amb ingredients de temporada i preferiblement locals. Una pràctica que ens fa recordar els costums del passat. De fet, aquesta manera de cuinar no és cap novetat; els nostres avantpassats ja ho feien fa molts anys. En aquella època, no hi havia més opcions: calia cuinar amb els ingredients disponibles. El ritme de vida i l’organització del temps eren molt diferents dels que tenim avui dia.

Els masovers solien explicar com la seva mare es llevava amb el sol per posar l’olla al foc, on les farinetes coïen a foc lent amb les brases que quedaven de la nit anterior. Les remenava amb una canyeta i gran paciència per a evitar que es cremessin. Una manera de cuinar lenta que els donava un gust únic i característic. Aquesta pràctica, juntament amb altres accions que requereixen un ritme pausat, sovint són oblidades o considerades un luxe en la nostra societat moderna, ja que no s’ajusten al ritme frenètic que solem portar.

Un petit elogi de la lentitud gastronòmica que ens hauria de fer reflexionar sobre com el ritme de vida accelerat de les nostres societats no sempre ens condueix cap a una millora en la nostra qualitat de vida.

---

*Publicat a La Comarca, 2 de febrer de 2024