Sòl de Vila*

// Estela Rius

Al meu poble, hi ha un nom de carrer que m’agrade especialment pel significat que té: estic parlant del carrer Sòl de Vila. Lo “sòl” d’una vila, d’un carrer, d’un riu, de l’horta… vol dir la part baixa (tenim lo topònim Sòl de l’Horta i també Cap de l’Horta, la part oposada).

A la literatura oral nonaspina trobam lo seu ús:

A la plaça venen carn,
al carrer Major culleres,
i al sòl del carrer Minyons
estan les més batxilleres.

Lo sentit del nom del carrer Sòl de Vila s’ha de buscar anteriorment al segle XVII, quan Nonasp estave tancat per la muralla. Situat entre el portal de Santa Llúcia i lo perxi que porte al carrer Vell, en aquella època els veïns del poble lo van anomenar Sòl de Vila, en tota la lògica perquè ere la part del poble que quedave més baixa.

Lo nom ha sobreviscut els segles i els canvis de nomenclatura que han patit altres carrers en funció del règim polític del moment. Ara bé, si avui en dia parlam de fer servir la paraula “sòl” com a part del nostre vocabulari… m’atreviria a dir que s’està perdent lo seu ús (com tantes altres).

Fa uns anys, li vaig dir a una persona que m’esperés al sòl del carrer i on em va esperar va ser al “sol” sense accent (coses de l’idioma, dirie La Trinca). Això em va fer reflexionar i, a partir d’aquell dia, quan acabo d’ensenyar lo Museu Etnològic als visitants i anem de camí a la Presó, per anar d’un puesto a l’altre, recorrem lo carrer Sòl de Vila i moltes voltes els pregunto si coneixen lo seu significat.

Si la resposta és que no, los ho explico, sempre en l’esperança de compartir-ho perquè no s’acabo de perdre.

---

*Publicat a La Comarca, 6 de setembre de 2024