Si no fore perquè*

// Estela Rius

Vam cursar l’ESO tenint la sort —ara en som conscients— de trobar-mos al nostre camí a la professora de català (i també de plàstica!) Teresa M. Ballester (E.P.D.) En lo compromís i l’orgull per davant de ser d’esta terra, concretament del poble de Mont-roig de Tastavins, mos va intentar transmetre la seua passió per la nostra llengua catalana, donant-mos a conèixer l’obra d’alguns dels paisans que hi han escrit.

Projectada a la paret de classe, un dia mos va mostrar la fotografia d’un home en bigot llegint un llibre; ere Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937-Barcelona, 1989). No recordo gaire cosa més que este detall del dia que mos lo va presentar Si no fore perquè. En lo temps, ataüllant los llibres que tenim per casa, em vaig començar a familiaritzar amb aquell desconegut Desideri.

A dins d’un llibre discret i petit, però molt gran en el seu valor, com és A l’ombra de les roques del Masmut (Quaderns de la glera, 1991), vaig descobrir la poesia de Lombarte. L’evocació del paisatge, del món rural, lo treball de camp i lo seu ric vocabulari, la gent d’una altra època… a través d’un llenguatge suggeridor, clar i precís que tracte de reconstruir una part important de la memòria seua i dels que el van antecedir.

Desideri Lombarte —igual que Jesús Moncada a Mequinensa— va contribuir de manera decisiva a la literatura catalana d’Aragó —tal com assenyalen Hèctor Moret i Artur Quintana—, convertint a la gent i la tradició oral del Matarranya, i més concretament de Pena-roja, en un univers literari en una bona acceptació popular.

Acabant d’escriure estes línies, per la finestra de casa vaig sentir al meu veí Florencio Roc, guitarra en mà, una volta més de tantes, entonant a Desideri: Una xica, cada dia, va a la font de matinet…

---

*Publicat a La Comarca, 12 d’abril de 2024