Fa uns quants Viles i Gents que vinc parlant de l’extremadreta, tant des de la visió teòrica com dels resultats reals al Matarranya, que s’han situat prop del 15% a les últimes eleccions autonòmiques. Però qui està votant l’extremadreta?
Tradicionalment s’ha associat lo vot a la classe social, pensant que a més diners, més vot de dretes. Però en realitat l’esquema no funcione. Per exemple, lo capital econòmic sol associar-se també al nivell d’estudis, i sabem que a major capital cultural, també vot més progressista. A més, històricament, bona part del feixisme ha tingut una base obrera considerable. I l’enquesta postelectoral del CIS mostre que el votant del PP sol situar-se més en la classe mitjana-alta que no el votant de VOX, que se sol situar en la classe mitjana-mitjana. O el votant de VOX tendeix a destacar entre els que tenen estudis secundaris o FP, no tant entre els que tenen estudis primaris o universitaris. No tenim resposta per la via clàssica.
Una altra de les dimensions que s’ha destacat per a l’emergència de l’extremadreta és lo vot agrícola i rural. Però tampoc és tan clar. Segons l’enquesta postelectoral, a VOX se’l va votar especialment a municipis d’entre 2.000 i 100.000 habitants, però no als menors de 2.000 habitants, a on les forces preponderants continuen sent les tradicionals, PSOE, PP i PAR, i també Existe. Probablement aquí hi impacte el factor edat, perquè són pobles més envellits. Per tant, lo factor ruralitat tampoc ho explique bé.
L’edat probablement és una de les dimensions que més clarament s’han aportat com a indicadors de radicalització conservadora: los jóvens que estan escomençant a votar són aquells que més clarament trien forces d’extremadreta. Però la postelectoral aragonesa no és clara en això: los jóvens voten a VOX per damunt de la mitjana, però el salt està en los que tenen entre 35 i 54 anys, que en part són millennials i en part són generació X. Sorprenentment, la generació Z, la més jove, que està entrant a votar ara, destaque més per votar a CHA o a Existe.
I finalment, a on probablement també coincideixen los analistes a veure la gran fractura és en lo gènere. I l’enquesta és bastant clara: entre els votants de VOX hi ha el doble d’hòmens que de dones. Sense dubtes. Sense matisos. Això probablement situe lo feminisme i la construcció de la masculinitat al cor de la qüestió. En una gran paradoxa, perquè probablement los hòmens educats en escoles més igualitàries són aquells que s’han radicalitzat més en posicions antifeministes. La pregunta de qui vote a l’extremadreta no és senzilla de respondre, i tenim encara alguns Viles per davant per a abordar-la.
*Publicat a La Comarca, 28 de març de 2026