Qui desfà les tronades de l’estiu?*
// Tomàs Bosque
A les terres del Mesquí sempre ha faltat l’aigua a tots los pobles. Fa cinquanta o seixanta anys, quan plovia més que ara, entre les sèquies del Molí, els açuts de la riera i les fontetes de les valls de més caiguda, s’anave apanyant la necessitat d’aigua per mantindre els animalets, poder cultivar alguns fruiters i tindre fato suficient per anar passant la gent llauradora. I si ere l’any prou bo es regaven, després de replegar la collida ja en primavera, dos-centes jovaes de les oliveres millors. Tot així de justet. Perquè la història d’este troç del Baix Aragó no ha pogut ser altra cosa que secativa, molt secativa, com bé ens va explicar el geòleg i divulgador Sebastián Gargallo Insa, en una conferencia recent al saló de la Encomienda de Castellseràs.
Però d’uns anys cap ací tenim un problema ben fotut per l’agricultura de tot lo Mesquí i termes del voltant. Perquè enmig de la sequera general, conseqüència dels efectes del Canvi Climàtic, les nostres oliveres centenàries, armelers, terres de sembrat i tot lo que creix als tossals, de la Vall de Lluna a les Forques, i del Desiart de Calanda a Valljunquera, resulten doblement castigats per l’operació continuada de desfer totes les tronades que es feien abans a les serralades del Tolotxa, i solien acabar descarregant poca o molta aigua les més de les voltes, encara que en contades ocasions també apedregave.
Es lo mateix que ja passave fa anys al país Valencià, que per salvar les collides de la teronja, li fotien tantes canyonades d’ultra-sons als núgols que a més “d’alterar els cicles naturals del clima” —cosa que només hi podria fer el Govern de l’Estat legislant al respecte—, molestaven una barbaritat a la gent que en alguns indrets no podien dormir per la nit.
Arribats a este punt, sols hi podem dir que, lo Govern d’Aragó o qui sigue, ja tarden en protegir als damnificats de les explosions ultrasòniques; d’eixa guerra contra les tronades que, com estem veient, és d’una eficàcia total.
*Publicat a La Comarca, 27 setembre2024
Tags: Viles i gents