// Lluís Rajadell
Un estudi del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA en les sigles castellanes) va detectar fa uns anys 59 varietats autòctones de fruita a la comarca de la Serra d’Albarrasí, entre prunes, mançanes i peres —la resta de fruites, degut al fred, no s’hi crien— i plantejava la conveniència de recuperar-ne alguna o algunes com a varietats d’interès comercial. Per contra, a les tendes, només es troben dues o tres varietats, com a molt, de pera, mançana i pruna i, a més, totes venen de molt lluny. El patrimoni fruiter desapareix i no pareix que sigui degut a la manca de qualitat i rendibilitat comercial. L’homogeneïtzació fruitera ajuda, suposo, a la producció massiva a l’unificar els tractaments fitosanitaris i les dates de collita. Per buscar una explicació.
Una de les darreres víctimes d’este empobriment fruiter és el caqui, almenys el caqui de tota la vida. Aquell de forma aproximadament rodona, color roig intens i carn blana i dolça. A les fruiteries este caqui, el de sempre, quasi que es pot donat per extingit. El seu lloc l’ha ocupat un parent que anomenen persimon que té la forma més allargada i la carn més dura i menys dolça. Llevat que la recollida i el transport són més fàcils amb el persimon que amb el caqui autòcton, no hi ha cap millora amb la substitució. No està malament, però ni punt de comparació en cremositat i dolçor respecte al fruit de sempre.
El caqui autòcton era, a més, una reserva de fruita fresca per al cor de l’hivern. Quan no es podia consumir a la collita es collia igualment i es guardava damunt d’una braçada de palla per a què, poc a poc, s’acabara de madurar i reblanir a l’esgorfa per a consumir més avant. És, o millor dit era, una fruita que s’estimava amb delit o s’odiava amb fàstic —si no es menjava al punt de maduració correcte, deixava la boca aspra com l’espart—.
Un altre integrant de la cultura —o caldria de l’agricultura?— local que la globalització s’emporta per davant. El nostre paladar ho pagarà. I potser que també la nostra borxaca.
*Publicat a La Comarca, 24 de gener de 2025