Viles i gents
De rates i llufes*
// carles teres
// Carles Terès M’assec al terrat mentre el sol davalla cap a la dreta del tossal Roig. Com que és primavera, la moixonada canta a ple pulmó pels arbres, bancals, teulades i cel. M’agradaria saber-ne els noms de tots, però només soc capaç de conèixer-ne mitja dotzena. Rossinyols, coetes-roges, pardals, falcilles, orenetes i estornells. Diria
LLEGIR-NE MÉS
Fiscalitat i recursos territorials*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia Fa uns mesos, el col·lectiu Economistes pel Benestar va presentar a Barcelona el manifest Cal gestionar els recursos propis per millorar la competitivitat i el benestar de Catalunya. No cal dir que aquest manifest té com objectiu principal fer pública la situació de Catalunya dins d’Espanya en quant al dèficit fiscal.
LLEGIR-NE MÉS
“La plaça del Chupa-Chups”*
// Estela Rius
//Estela Rius L’altre dia passava per la plaça Nova. Ere de nit i vaig veure una il·luminació una mica diferent de l’habitual i això em va cridar l’atenció. Vaig tirar la vista cap amunt i… sorpresa! Havien canviat les faroles. Resulte que esta plaça se va construir per urbanitzar uns terrenos que havien set unes
LLEGIR-NE MÉS
Una novel·la amb fonament*
// Lluís Rajadell
// Lluís Rajadell El professor de la Universitat de València Lluís del Romero va acabar l’any 2020 un extens inventari dels molins d’oli i de farina, de les fàbriques de llum, dels batans i d’altres indústries abandonades de la província de Terol que va publicar en el llibre En busca de la Ferté. És, a
LLEGIR-NE MÉS
La fi de la utopia*
// Redacció
// Luismi Agud Sorli L’any 1770, Louis-Sébastien Mercier va escriure L’An 2440, rêve s’il en fut jamais (‘2440, un somni com no n’hi ha hagut mai’), que podria considerar-se la primera obra de ciència-ficció de la historia. El protagonista és un parisenc que, en despertar-se un matí, s’adona que ha viatjat set segles al futur.
LLEGIR-NE MÉS
Masovers al cementiri*
// Vicent Pallarés
// Vicent Pallarés Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris. Uns indrets de repòs etern de les restes de les persones on es pretén guardar el record del seu pas per la vida. Amb l’avanç de les tecnologies, a les làpides dels nínxols, ja no sols apareixen el
LLEGIR-NE MÉS
L’agüelo ere ‘tassador’*
// Redacció
// Tomàs Bosque Allà pels anys cinquanta quan es van gelar les oliveres, encara es mantenie, als pobles nostres, la institució del Tassador de camps, normalment finques no gaire grans d’oliveres, terra campa per sembrar blat i altres cereals, i algun hortet o freginal. L’agüelo Tomás, era un llaurador mitjanet i de més jove també
LLEGIR-NE MÉS
‘Verba volant, scripta manent’. I esprais ignoren*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Los Monty Python satiritzaven ja fa quasi mig segle quan Brian intente entrar al Front Popular de Judea, i les batalles entre capelletes jueves los fan oblidar quin és l’enemic comú. Però l’enemic no és estratègicament molt millor, perquè quan finalment fa una pintada contra els romans, un centurió el castigue a
LLEGIR-NE MÉS