“La plaça del Chupa-Chups”*

//Estela Rius

L’altre dia passava per la plaça Nova. Ere de nit i vaig veure una il·luminació una mica diferent de l’habitual i això em va cridar l’atenció. Vaig tirar la vista cap amunt i… sorpresa! Havien canviat les faroles.

Resulte que esta plaça se va construir per urbanitzar uns terrenos que havien set unes eres, però que en aquell moment ja estaven en desús. La plaça es va inaugurar l’any 1999 i no se li va ficar cap nom concret. La gent va començar a dir-li “la plaça Nova” i així s’ha quedat. Però al principi de tot, també ere coneguda com “la plaça del Chupa-Chups”. Per què? La morfologia d’esta plaça és molt senzilla. De fet, l’únic element que té (o que tenie hasta fa poc) eren unes faroles que el “globo” que protegix la llum ere rodó. I gràcies a n’esta característica és com la gent li va començar a dir “la plaça del Chupa-Chups”.

Especialment als estius de principis de la dècada del 2000, se va convertir en la nova atracció dels xiquets i xiquetes. La meua infància va transcórrer estos anys i conservo molt bons records lligats a ella, ja que prompte es va convertir en lo meu espai de jocs a l’aire lliure. A l’estiu, en acabat de cenar, lo pare, la mare o la iaia, me portaven allí a jugar. Quan arribava ja em trobava en los meus amiguets i amiguetes, companys de jocs. Una de les coses que em pareixen més majes és que hi anàvem tots: los xiquets del poble i los que vivien fora però venien a passar-hi l’estiu amb sons iaios. Precisament des d’esta època encara avui conservo algunes amistats.

A les escaleres que hi ha al voltant s’assentaven los pares o iaios, aprofitant per fer la xerradeta (no hi tenien mòbils), mentrestant naltres jugàvem per allí. Això sí, sempre pendents que no mos aixisquéssem del perímetre tancat per si venie algun cotxe, o vigilant que no mos toqués la pilota dels xiquets més grans que jugaven al futbol. Cada nit la plaça se ficave plena de gent.

Hi he pensat moltes voltes en això, sobretot si hi passo alguna nit a l’estiu, al veure que ara ja quasi no hi ha cap xiquet jugant-hi. Los temps canvien. Cada època té lo seu puesto de referència per jugar i la gent les seues dinàmiques. Però jo tinc este bon record de quan era petita i el volia compartir.

---

*Publicat a La Comarca, 28 d’abril de 2023