Masovers al cementiri*

// Vicent Pallarés

Tot i que no hi vaig sovint, sempre em sorprenen les visites als cementiris. Uns indrets de repòs etern de les restes de les persones on es pretén guardar el record del seu pas per la vida. Amb l’avanç de les tecnologies, a les làpides dels nínxols, ja no sols apareixen el nom i les dates de naixement i defunció, sinó que cada vegada les persones volen deixar gravat per a la posteritat allò que van ser, els oficis que van realitzar o els llocs on van estar relacionats amb vida. Ara, fins i tot es poden gravar a la pedra fotografies com si fos una impressió, un fet que ha facilitat deixar imatges de gran realisme als nínxols.

Un dels elements que més m’ha sorprès darrerament, ha estat les làpides on apareixen imatges gravades de les masies relacionades amb les persones difuntes. Fins i tot, apareix el malnom de la persona relacionada amb la masia per a què reconeguen qui fou. Imatges del mas, del bestiar que va cuidar o dels camps que va conrear. Panoràmiques dels paisatges que van poder observar mentre feien les seues tasques. Més enllà del menyspreu que s’havia portat cap als masovers en temps passats, em sembla que és una mostra d’orgull cap a l’ofici que mantenen més enllà de la seva mort. Un record de tota una vida a la masia i del seu ofici de masover que van portar a terme tota la seva existència.

---

*Publicat a La Comarca, 7 d’abril de 2023