Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate
tent settlement

Ombres a la Terra del Sol*

// Luismi Agud Sorli

És molt fàcil dir que Àfrica és lliure pel simple fet que té eleccions. És molt fàcil pensar que, des que els Europeus los vam deixar desvalguts i sense recursos, allà pels anys seixanta, tenen la tan volguda llibertat. És eternament fàcil pensar que un país és independent només per tindre un himne, una bandera, i un home que es fa cridar president. Però no mos enganyem: África segueix estant tan sotmesa com lo dia que David Livingstone va posar lo seu peu a Sudàfrica.

Quan los romans s’expandien, intentaven portar la seva cultura per tot l’imperi, gràcies a lo qual van crear una complexa sèrie de calçades, ports i aqüeductes, que van desenvolupar tot lo centre i sud d’Europa quasi a la volta que Roma. Dos mil anys després, quan los europeus van voler ficar lo cul i los nassos a la terreta que hi ha a la “part de baix” del Mediterrani, van fer-hi totalment lo contrari. Les colònies eren llocs on llençar la merda que sobrave al continent, i robar les poques coses que encara hi tenien una mica de valor. No importava si a la gent de Nigèria, Angola o Moçambic els hi pareixia bé, ells no estaven a cap parlament.

Quasi cent anys després, eixos països van aconseguir fotre fora als polítics europeus però, realment estem natres fora d’Àfrica? Les fàbriques, mines i altres mitjans de producció van seguir estant en mans europees després de la independència, i la majoria encara ho estan avui en dia. Això vol dir que cada televisió, ordenador, telèfon o cotxe d’una marca europea, americana o xinesa implique indirectament la perpetuació d’eixes ombres del segle passat. L’única manera de resoldre lo problema consistiria en deixar de comprar tots los devices sense los que ningú pot viure avui.

Com ja he dit, és molt fàcil pensar que un país és lliure perquè no hi ha polítics colonials dirigint-lo. Però potser la part principal del colonialisme i la dependència és l’economia. I si una cosa es pot demostrar avui en dia, és que els diners arriben on ni les paraules ho poden fer.


*Publicat a La Comarca, 24 de febrer de 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: