No, per peresa*

// Lluís Rajadell

A vegades penso que l’oposició contra la normalització de la llengua catalana per part de bona part dels catalanoparlants d’Aragó té com a principal motivació la peresa. Si no és català, no cal aprendre la normativa de l’estàndard, com fan la resta dels parlants. S’acaba més prompte escrivint com a cada u Déu li doni a entendre o inventat-se normatives al gust del consumidor. Ben faciletes i el més properes al castellà, si és possible..

Acceptar que el que es parla és una llengua amb un estàndard, com qualsevol altra, comporta l’acceptació que hi ha una normativa compartida amb els altres parlants. Que cal respectar, com ho fa la resta de la comunitat lingüística, unes normes gramaticals i ortogràfiques atapeïdes de regles arbitràries imposades per la història, el costum i l’etimologia. Un claper de normes que, a més, presenten un fotimer d’excepcions per a embolicar una mica més la troca. Passa amb el català, el castellà, el francès, l’anglès o qualsevol altre idioma que ens passi pel cap. Les llengües són així, complicades de dominar.

Per això penso que, potser, l’oposició frontal a la normalització del català a l’Aragó catalanoparlant pot tindre com a motivació la peresa. Si no és català, a l’escriure no cal que m’ajusti a cap ortografia ni gramàtica. Puc escriure com em passi pel cap. O, si de cas, algun amic em pot inventar una normativa adaptada als meus gustos —si es pareix a la castellana, que tots hem aprés a l’escola, millor que millor— i amb la possibilitat de donar cabuda a cada varietat local de cada paraula. Si no és català, tot és més fàcil.

No fa tanta peresa.

---

*Publicat a La Comarca, 3 de març de 2023