‘Muntanyes del Matarranya’*

// Tomàs Bosque

El títol d’avui, com bé saben els centenars de membres de les associacions de la Franja, que ja el tenen a les mans, fa referència a un llibre-disc molt recent que porta per títol: Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte. Amb música nostra i vuit lletres del gran poeta de Pena-roja, que ens va deixar ara fa trenta-cinc anys després d’escriure una obra monumental que el situa entre els autor més grans de la nostra llengua.

La primera de les cançons, amb lletra meua, està pensada per situar el nom del poeta i la seua magna obra, al centre geogràfic i cultural de les terres i viles del Matarranya absolut. Primer pas per apropar l’obra immensa de D. L. al centre de la cultura aragonesa, donant prestigi també a les moltes obres que es publiquen en la nostra llengua, el català d’Aragó. La lletra de la cançó que tanque la gravació, la hi vaig dedicar fa vint anys a Desideri i conta les virtuts d’una masovera com les que vivien als masos del Tastavins, quan el poeta ere un çagalet que corrie i jugava per l’era del mas del Molinar.

Si com diuen alguns, Desideri junt amb Ángel Guinda, són els dos poetes aragonesos més importants i celebrats dels raders cinquanta anys, lo seu és que a la capital de l’Ebre, a Saragossa, se’l tinguere en la consideració que es mereix. Perquè este país serà majoritàriament castellà, però hi estem i seguirem estant una minoria considerable d’aragonesos, que mai esborrarem del nostre ser les llengües antigues de l’Aragó, per moltes cafrades que ens tiron a sobre els bojos de la política que, en un egoisme desenfrenat i una demostració de poca cultura esgarrifosa, només volen que es parlo i s’escrigue la seua llengua materna.

Si després d’escoltar les cançons, algú puge cap al Matarranya per fer turisme, encara que només sigue d’un dia, segur que aprofitarà millor l’experiència de visitar pobles tan bonics i un paisatge carregat de sorpreses. O la grata situació que van viure lo nostre company de gravació F. Artigas a un restaurant de Beseit, al dinar voltats de gent que sols parlaven en català. I tots eren aragonesos.

---

*Publicat a La Comarca, 3 de maig de 2024