Les pastes tradicionals no són unes simples postres; en molts casos són una part important de l’ànima de la festa. Coquetes, pastissets, crespells i casquetes són un fil invisible que ens connecta amb el territori i el defineix. Per als qui estimem aquest llegat, ens resulta difícil d’acceptar que el paladar de les noves generacions s’allunye d’aquests referents i els seus gustos pel que fa al dolç canvie.
Actualment, moltes celebracions festives han cedit l’espai a la brioxeria industrial. Aquests productes són econòmics i ràpids, sí, però també uniformes. Sempre podem trobar les mateixes marques i gustos a tot arreu. No es tracta de demonitzar-los, sinó de constatar que, si ocupen tot l’espai, acaben desplaçant els sabors i receptes que defineixen la comarca. Quan la brioixeria de plàstic guanya la partida, ens quedem sense una part de la gastronomia que ens ha estat acompanyant des de molt de temps i que em fa la sensació que està sent desplaçada.
Les pastes tradicionals són el resultat de les nostres olives, de la farina, de la fruita i la verdura de l’horta. Són receptes que exigeixen pausa, reserva a la cuina i una transmissió generacional que és, en essència, pura cultura oral. Quan aquest procés s’atura, el que queda no són només noms en un receptari. Que apareguin gustos nous no és dolent, el perill és que el que ens és propi desaparegui per oblit. Mantenir els nostres dolços no és un exercici de nostàlgia buida, sinó una aposta per la memòria. No deixem que el futur tinga gust només a sucre industrial.
*Publicat a La Comarca, 19 de desembre de 2025