Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Lo xiquet de la creu*

// Estela Rius

Hasta mitat dècada de 1930, l’Ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües de Nonasp, va tindre la figura de l’ermità: un home o una família que vivie a una casa annexa a l’Ermita i se’n encarregave de cuidar-la.

La matinada del 21 de juliol de 1895, Dionisia Suñer (la dona de l’ermità Marcelino Alfonso) va trobar a la creu que estave tocant la porta de l’entrada de l’Ermita a un xiquet recent nascut a dins d’una canasteta. De matí, Dionisia va anar a Ca la Vila en lo xiquet, per declarar los fets i presentar-lo. Com que ere de pares desconeguts, al registre civil se li va ficar de nom Dionisio (per la dona que l’havie trobat) i d’apellit únic «de Nuestra Señora de Dos Aguas» (pel puesto on havie aparegut).

En un demà, lo van batejar a l’església de Sant Portomeu. Lo nom en què lo van registrar a missa va ser lo mateix però, en canvi, d’apellit li van ficar «de Gràcia». Al poble, va ser conegut com «lo xiquet de la creu» i lo van criar lo matrimoni format per Miguel Tena i Tomasa Ferrer, però sense arribar a afillar-se’l mai legalment.

L’any 1916, tenint vint-i-un anys, lo van cridar a fer la mili. Lo document de la classificació de mossos diu que va comparèixer lo seu dido, informant que Dionisio estave treballant a Barcelona, però que es presentarie al Districte de la Tinència d’Alcaldia de Barcelona del Districte VII (que en aquella època corresponie al barri de Sants). Allí va fer constar que ere jornaler, sabie llegir i escriure i medie 1,71m.

A la dècada de 1980, Gabriel Albiac, va escriure un parell d’articles a la revista Lo Portal, en los que fee referència a n’este fet i demanave si algú tenie informació sobre Dionisio. Al cap d’un temps van vindre al poble uns descendents seus i que, li van fer arribar a Gabriel alguna petita informació.

Vam saber que es va casar i va tindre dos fills i una filla però que estos no van portar l’apellit en què Dionisio estave inscrit al registre civil: «de Nuestra Señora de Dos Aguas» (com hagués set lògic), sinó que va ser lo del registre eclesiàstic: «de Gràcia». D’esta manera, la descendència ja no va ser portadora d’un apellit únic i que, d’alguna manera, fee referència al poble de Nonasp. Dionisio va morir l’any 1928, a l’edat de 33 anys, d’un accident al Port de Barcelona.


*Publicat a La Comarca, 23 de juny de 2023

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: