
Lo manto de la Mardedéu*
// Estela Rius
Lo passat mes de novembre vam presentar lo llibre de fotografies Nonasp. 1893-1935, i durant la presentació, vam ensenyar vàries imatges de l’interior de l’ermita, en les que es podie veure com ere lo retaule i la talla de la Mare de Déu de les Dos Aigües que hi havie en aquells moments. En este context, vam explicar que la tarde del 26 de juliol de 1936, havent començat la Guerra Civil, un grup d’anarquistes va destruir l’espadanya i van cremar lo retaule barroc i la imatge de la Mardedéu.

Durant los dies de Nadal, una tarde vaig a anar a ca Marisé Suñer i Claudio Alfonso, que havien vingut a la presentació del llibre i m’havien oferit explica’m una història.
Claudio em va contar que sa iaia, Carmen Ràfales Roc, l’undemà dels fets, anave caminant al Pla Bataller, que tenien terra allí, i va anar pel camí dels pins de la Mardedéu i quan va arribar, davant de l’ermita se va trobar la foguera, que encara estave mig encesa en les cendres de tot lo que havien cremat. Carmen va veure que per una vora sobreeixe un tros del manto de la Mare de Déu de les Dos Aigües, que les flames no l’havien arribat a cremar, així que el va arreplegar i va continuar lo seu camí.
Quan al seu fill, José Albiac Ràfales, li va tocar d’anar a la guerra, va tallar un tros del manto que havie arreplegat, el va fer a bocins petits i li va cosir als dos o tres parells de pantalons que el seu fill va prendre.
Claudio m’explique que sa iaia ho va fer en tota la bona fe pa que el seu fill tornés de la guerra, i va tornar. I per este motiu, Carmen, sempre va guardar en una caixeta lo tros de manto que li havie quedat. Quan la seua filla (sa mare de Claudio) va anar a viure en ells, lo va portar cap a casa i ara, Claudio i Marisé, lo continuen guardant com un objecte que té un valor sentimental i que forme part de la història de Nonasp.
*Publicat a La Comarca, 31 de gener de 2025
Tags: Viles i gents