Continuant la reflexió sobre l’auge de l’extremadreta al món occidental, i al Matarranya, hi ha qui privilegie aquella hipòtesi que els jóvens voten més extremadreta per culpa dels influencers i la immigració. Hi tinc una objecció: i per què elles no? Si internet manipule a la joventut i els perills del masclisme islàmic són tan evidents, per què elles continuen sent més progressistes que ells? I per què els jóvens criats a eixe món de valors democràtics estan més radicalitzats que els seus pares, que van perdre privilegis?
Ham de buscar explicacions més arriscades. Reeves n’aporte alguna a Of Boys and Men (2022): potser no ham mirat prou als pobres xics. Lo llibre partix del paradigma feminista: les dones s’han alliberat al llarg del segle XX, però continuen tenint posicions subalternes, i no és un joc de suma zero, perquè els seus avenços no venen de pèrdues dels hòmens. Però propose anar una mica més enllà. Considere que l’alliberament de les dones ha revolucionat tres àmbits: l’escola, lo treball i la família. I entre la joventut, los xics s’han quedat en desavantatge als tres.
A l’educació les xiques tenen més èxit que els xics. Los xics abandonen abans los estudis, solen tindre pitjors resultats a les proves objectives, i les universitats estan més feminitzades entre l’alumnat. L’autor propose causes com la diferència d’expectatives, la feminització de la professió de mestre, o el desenvolupament cognitiu desigual entre gèneres. En tot cas, per exemple, les polítiques s’han dirigit a fer entrar les dones a les carreres de ciències (les STEM), però no s’ha posat èmfasi en què els hòmens deixon de ser minoria als graus de salut, educació, administració i comunicació (als HEAL).
I això té conseqüències al món del treball. L’autor destaque que no cal desvestir un sant per a vestir-ne un altre, i en termes generals, la dona continue en desavantatge al mercat laboral. Ara bé, afinant lo zoom, entre els jóvens sense estudis qui perd ara són los xics. Los treballs manuals que han estat atractius per als hòmens perden valor social, mentre que n’han guanyat los camps de la salut o l’educació, de manera que entre la població més jove la fissura per gènere es convertix en una fissura per classe social. Los hòmens sense estudis s’associen a àmbits laborals més automatitzables, més deslocalitzables, en pitjors condicions i més atur. I a pesar que les dones continuen ocupant un espai preferent en la criança, en part és reflex de les tries, que tenen conseqüències en les seues condicions laborals. D’alguna manera, les dones no ocupen posicions de poder, però sí que dominen posicions intermèdies que els permeten compatibilitzar la realització laboral i familiar.
Escola i faena: dos àmbits a on un mosso, si ningú li done una explicació alternativa, immediatament trobe companyia de l’extremadreta i el retorn al passat. Al pròxim Viles parlarem de la tercera pota, la família.
*Publicat a La Comarca, 9 d’octubre de 2026