// Natxo Sorolla
Ja fa quatre Viles i gents que dono voltes a la gestió del multilingüisme: que si la pau multilingüe a Suïssa, que si els esforços per mantindre el francès nord-americà al Quebec, que si la importància del poder al neerlandès de Bèlgica. Però què hi fotem en tot això, aquí, al Matarranya, en la nostra llengua?
Me reitero: m’agrade viure a un món divers, perquè mos fa més adaptables a un món canviant. Però la diversitat no és una paraula forra. La diversitat no vol dir que els dèbils adopten allò que imposen los forts. No vol dir que passem a parlar castellà. O anglès. La diversitat mundial passe per mantindre esta llengua que ham heretat a este trosset de món. I una llengua menuda i minoritzada com la nostra es manté només si una comunitat de parlants se l’estime, li manté el prestigi, és la llengua del territori i li conserve les seues funcions. Aixina ho mostren los casos d’èxit. És a dir, que per a viure integrat a una comunitat aprenc eixa llengua. I sempre pots triar viure com un expat a les grans urbs cosmopolites o jubilat a la costa. Però quan la llengua ja no és necessària per a les noves generacions, la llengua ja no conserve les seues funcions, i és una llengua amenaçada. I aquí estem en una situació crítica: ara és lo moment clau per a evitar caure al pou de les llengües amenaçades (com a Alacant, Perpinyà o l’Alguer).
I com a minoria lingüística a Aragó què podem aprendre d’eixos casos d’èxit que ham anat repassant? A la Franja no és que mos plantegem com fer que els que arriben aprenguen la llengua. És que ni està assegurat que la gent del territori l’aprengue i la transmitixque. Actualment, quantes converses entre xiquets al carrer son en la llengua del territori? Quants xiquets que parlen una llengua en un pare i l’altra en l’altre, només parlen castellà al carrer? Quants n’hi ha ja que, parlant la llengua a casa, només usen lo castellà al carrer entre ells? Tenim una llengua completament subordinada.
Però per a on podem escomençar? Quatre dècades després de l’Estatut d’Autonomia podem exigir garantir la base: que aquí la llengua s’aprengue a escola, i que sigue llengua que funcione per a aprendre altres coses, com història o naturals. Que sigue la llengua de cohesió. Quins aliats tenim? Lo principal és la força dels nostres ajuntaments i comarques. Sense això, lo Govern d’Aragó farà i desfarà, depenent del color de cada legislatura. Parlem-ne?
Publicat a La Comarca, 21 de febrer de 2025