Los domenges de tarde, som bastantes les persones que per motius acadèmics i/o laborals mos tenim que desplaçar i ho fem en lo tren. La majoria dels que som usuaris experimentats, baixam a l’estació guiats per l’aplicació mòbil d’Adif (molt útil i que normalment funcione bé), que mos informe si el tren en qüestió arribarà al poble a l’hora prevista o més tard.
Dixant al marge esta primera indicació, pujam al tren en la incògnita de no saber a quina hora arribarem al nostre destí i què mos trobarem pel camí.
Durant los sis mesos passats, es van fer les obres per adaptar a l’ample internacional lo túnel de Roda de Berà i lo tram entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, que implicave fer per carretera lo recorregut entre estes dos poblacions. Esta pilota de retrasos i incidències se va anar fent més gran en afegir, en diferents ocasions, averies al tren, cosa que un dels dies va comportar fer quatre transbords seguits degut a la confusió o la falta d’indicacions clares que tenie el personal de RENFE. I en conjunt, un viatge Barcelona-Nonasp que, segons los horaris oficials s’haurie de fer en tres hores i vint minuts, però es va allargar a cinc hores i deu minuts: tota la tarde (i tota la nostra paciència!).
Començava este escrit dient que som molts los que necessitam lo tren, però en estos temps d’incertesa, també estan los que han decidit agarra’l lo menos possible i, per tant, vindre poc al poble. Què està passant? Estes raderes setmanes, les notícies informen pràcticament cada dia d’una incidència o altra als ferrocarrils i, moltes voltes a les línies del sud: R14, R15 (la nostra), R16… a n’este pas, tots acabarem venint al poble un parell de voltes a l’any… i no sirà per falta de voluntat.
*Publicat a La Comarca, 21 de març de 2025