Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Falsos positius*

// Natxo Sorolla

Quan fem proves o tests d’alguna cosa, mos pot donar un resultat positiu
o un resultat negatiu. Però hi ha una falsa idea que qualsevol positiu a
una prova és clarament una mostra que allò és real. De fet, en algunes
ocasions, hi ha més probabilitat que el positiu sigue realment fals.
Imagineu que una empresa busque la manera de detectar psicòpates. I
fiquem que a un país en 100 milions d’habitants, lo total de psicòpates
sume la ridícula xifra de l’1% de la població.

Imagineu, també, que trobem la manera fàcil i transparent de detectar
personalitats psicòpates: fem un algoritme que a partir del que la gent
fa per Facebook, Instagram, TikTok, Google… detectem patrons de
psicopatia. I de cada 100 psicòpates reals que analitzem, lo test mos
done 95 positius. Aixina que al nostre país ideal, del milió de
psicòpates que hi ha, ne detectarem 950.000 «bons positius». No està
mal! Algun govern trobarie fons reservats per a este algoritme tan bo.

Però ara anem a la creu de la moneda. Lo nostre algoritme també sabem
que detecte igual de bé els negatius. De cada 100 persones que no són
psicòpates, l’encerte en 95, que són los «bons negatius». Però en un 5%
dels que no són psicòpates lo nostre algoritme els marque com a
positius, i són los famosos «falsos positius». Recordem que la gran
majoria de la població no és psicòpata. Al nostre país ideal, 99 milions
de persones no són psicòpates. Per tant, lo nostre test detecte
correctament 94.050.000 «bons negatius». Bona faena! Però la clau del
nostre problema és que mos ha donat positiu a «només» lo 5% del munt de
gent que no és psicòpata, i tenim «només» 4.950.000 de «falsos positius».

Fixeu-tos que com que la gran majoria de la gent no és psicòpata, los
«falsos positius» són moltíssims més que no els «bons positius». Per a
ser exactes, si passem l’algoritme per tota la població, lo volum dels
positius que realment no són psicòpates multiplicaran per 5 lo volum
dels positius que realment són psicòpates. I això és un problema, perquè
encara que fem un bon algoritme de detecció, un 84% dels «positius»
seran «falsos positius». I pobre desgraciat del que sense ser psicòpata,
mos apareix al test com a psicòpata, perquè l’Estat pervers posarà la
vigilància sobre ell (sense caler).

I per això habitualment als positius de comportaments molt minoritaris
se’ls solen repetir les proves, i es busquen «altres indicadors». Perquè
hi ha més «falsos positius» que «bons positius». Este problema dels
falsos positius que ham aplicat a un cas hipotètic per a vigilar
psicòpates a una espècie de Matrix, ja podeu imaginar que pot ser
aplicable als estudis per a detectar positius de càncer, de COVID, de
processos de radicalització religiosa violenta, d’assetjament escolar,
de futures separacions de parelles, de treballadors que marxaran de
l’empresa…. Per a subratllar el problema dels falsos positius s’use el
Teorema de Bayes. Que a pesar de ser aixina de críptic, lo tenim davant
dia a dia.


*Publicat a La Comarca, 28 de maig de 2021

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: