// Estela Rius
Diuen que no hi ha hivern sense fred ni estiu sense calor. Quan arribe esta última, una de les solucions més efectives per sufocar-la és remullar-se a l’aigua, com pot ser la del riu. Als pobles que en tenim, sabem bé lo que és això, igual que ho sabien los nostres avantpassats.
Parlant d’ells, no ere estrany veure, de tant en tant, a un home banyant-se, ja fos al final de la jornada o joves amb la colla d’amics. Ara bé, lo cas de les dones ere ben diferent, ja que més enllà de ficar los peus a remulla, no estave ben vist que una dona es banyés al riu (tal com entendríem avui en dia).
Alguns testimonis m’expliquen que a mitat de la dècada de 1950, lo tema va començar a canviar una mica i algun grup de noies —sense nois—, de manera puntual, si se donave el cas, anave a banyar-se al riu, però com que al principi al poble no hi havien banyadors, es banyaven en viso. En lo pas dels anys, la moral va anar dixant enrere les restriccions i es va tornar més democràtic lo fet de poder anar-se a banyar al riu.
Però cada any lo tema ere el mateix: estius secs i si baixe aigua, si no en baixe… de manera que, a Nonasp, a la dècada dels setanta, l’ajuntament va impulsar la «creació» d’un toll excavat amb una retro al riu Matarranya. Quan soltaven l’aigua del pantà, s’omplie i la gent tenie on banyar-se.
Als vuitanta, molts dels nous ajuntaments democràtics van apostar per la construcció d’unes piscines municipals. A Nonasp la seua construcció es va iniciar l’any 1982 i dos anys més tard, lo 15 de juny de 1984, es van inaugurar. Lo mes passat va fer 40 anys que tenim piscines!
Des del principi van tindre bona acceptació per part de la gent i tal com han anat passant los anys, i amb ells les generacions, lo públic s’ha anat ampliant, anant-hi des dels petits hasta els grans. Los rius, especialment a l’Algars la Roca del Saldar, que és lo toll més gran, han continuat recibint banyistes perquè, molts, no canvien lo riu per la piscina!
*Publicat a La Comarca, 19 de juliol de 2024