Comptar els morts*

// Vicent Pallarés Pascual

M’aixecava l’altre dia amb la notícia del terratrèmol de Turquia i Síria. Tal com avançaven les hores, el nombre de persones mortes augmentava fins a arribar a una xifra de diverses desenes de milers. Vaig visitar aquesta zona, habitada majoritàriament per kurds, l’any 2005 en el marc d’un projecte europeu, en el qual vaig participar. Desgraciadament, ja estava afectada per molts anys de conflicte entre la guerrilla kurda i l’Estat turc. La guerra d’Iraq estava a l’altra banda de la frontera en aquells temps. Ara, se li sumava a Síria, devastada per anys cruents, la  tragèdia d’aquest poderós terratrèmol que ha arrasat aquelles construccions que encara quedaven dretes.

De vegades, em pregunto si no ens hem fet immunes a tanta destrucció. Sentim parlar de milers de morts, de ferits i de persones sense casa. I a sobre la gran destrucció material que causa una catàstrofe natural així i que deixa en la més absoluta misèria a la població. Persones que s’han quedat sense res i que no saben si ho recuperaran. Quan són llocs que coneixem o que hem visitat ens fa pensar en els qui pateixen la desgràcia i ens apropa a la situació. D’altra banda crec, però, que quan són homes i dones d’altres indrets que no coneixem, els morts i damnificats sols es converteixen en xifres anònimes.

De vegades, em faig a mi mateix l’exercici que els suggereixo realitzar als meus alumnes: comptar en veu alta, un a un, els morts i ferits per a adonar-me’n de les grans dimensions de les tragèdies que m’envolten, i així no perdre la condició humana que em permet empatitzar amb l’altre. Comptar els morts per a recordar que no sols són xifres sinó persones com jo.

---

*Publicat a La Comarca, 17 de febrer de 2023