// Vicent Pallarés
Les ciutats arrasades per la guerra són un testimoni tràgic de la destrucció, però també un exemple de la resistència humana. M’impacta sempre veure com, després de ser devastades, aconsegueixen refer-se i renéixer. Un dels meus records més especials és Sarajevo, que vaig visitar fa anys durant el meu primer viatge als Balcans. Després del setge més llarg del segle XX de la història d’Europa, Sarajevo encara mostra cicatrius.
La capacitat per remuntar després de la guerra m’ha sorprès una vegada i una altra. A Berlín, Hiroshima o Mostar, entre tants exemples, la vida troba una manera de sobreviure i prosperar. Aquest desig de reconstruir no només els espais, sinó també el sentit de comunitat, ens recorda que la destrucció mai és definitiva.
Les ciutats que han patit la guerra es converteixen en símbols de resistència. A través de les seves cicatrius, ens mostren que, tot i que la guerra pot destruir edificis, no pot acabar amb l’esperança. Renéixer de les cendres no és fàcil, però és una prova de la força de l’ésser humà per superar l’adversitat i tornar a viure.
*Publicat a La Comarca, 22 de novembre de 2024