// Tomàs Bosque
Com ja és una vella costum, enguany al nostre poble també ens hem abocat al més que incert 2025, fent gambirots en totes les formes possibles: equipats en barrets de plàstic, garlandes i cabelleres de colors, mata-sogres desafinats, o la prova pràctica de la roba íntima de color roig.
Com les aventures dels joves la nit radera de l’any mereixen tractament a part, ens centrarem en els dos grups de més edat.
Els de cinquanta per amunt, com a gent d’ordre en la vida resolta, repetint la cerimònia de sempre: bona costellada a la graella del foc de llenya, adobada amb alls picats en oli i julivert. Tot regat en bon vi de garnatxa que és lo que li va millor a la carn. Així, glopet a glopet, mentre s’acaben de fer les costelles, a més d’un de la colla, ja els rode lo cap quan encara hi falten dues hores per sentir les dotze al campanal.
I dels que ja anem dels setanta per amunt, què vos penseu? Pos disfrutar de forma serena, perquè l’ambient en tota la gentada del Casal dels “agüelos” s’ho mereix: un sopar de càtering de certa qualitat, en dos plats de categoria, terrons del supermercat dels embolicats en un paperet, i totes les begudes que cada un vol provar. Després ja sabem que venen les presses en los raïms i les campanades, los brindis, les abraçades i els desitjos de pau al món i treball segur… I sense que ningú ho hagi anunciat, les dones ja estant ballant totes juntes en mig del saló; comprovant un any més que elles mantenen molta més anergia que els hòmens de la seva edat, especialment al sopar de Cap d’Any. Eixa vitalitat vol dir que algunes d’elles arribaran de segur a centenàries? Tot podrie ser, si mirem a dos dels nostres amics que ja tenen les mares de 103 i 105 anys.
Lo que sí arribarem a veure en aquest incert 2005, serà les barbaritats que ens poden fer alguns polítics i líders mundials, tant poderosos com destalentats. I no dic los noms d’eixos paios, que tots els coneixem.
*Publicat a La Comarca, 3 de gener de 2025