Art i artistes*

// Carles Terès

La meua relació amb el món de l’art sempre ha estat peculiar. De fet, vaig accedir al meu ofici gràcies a unes preteses «dots artístiques» que sempre se m’havien atribuït. Tinc una foto mental de mi als catorze anys, esperant l’ascensor de casa, amb la guitarra a una mà, l’Olivetti a l’altra i el sarró amb els estris de dibuixar penjat del muscle. Catorze anys, l’època on tot és encara possible (o, si més no, ho pareix). Després la vida —la que triem i la que ens ve donada pels imponderables— ens va situant a un carril del qual, com més avança el temps, és més difícil eixir-se’n.

Aquestes aficions més o menys creatives, a més de determinar-me l’ofici, han fet que em relacioni amb persones de tendències artístiques. També han motivat que sovint m’hagi preguntat què suposa ésser artista, ja que, si una cosa tinc clara, és que jo no ho soc. Molta gent que no té relació amb aquest món, es pensa que la creació és gairebé un acte reflex, que la persona creativa té un do especial que li permet confegir una peça literària, una cançó o una pintura com qui segrega saliva. Si bé és cert que per ser artista cal tindre certes habilitats, la realitat és que per assolir un resultat satisfactori cal molt d’esforç mental i físic. La meua feina té un component creatiu molt important, però està sempre supeditat a l’encàrrec de donar forma gràfica a allò que el client vol comunicar. Al contrari de l’artista, que amb la seua obra vol expressar les seues inquietuds. Per arribar a materialitzar-les en forma de música, paraules o imatge, la introspecció és imprescindible. Estar amb un mateix per observar i interpretar aquest món particular de sensacions, cavil·lacions, percepcions. Això vol dir temps, que sovint s’ha de manllevar a la família i la feina «alimentària», ja que, en la majoria de casos, l’obra artística no té el retorn material per poder-ne viure.

Tinc més coses al pap, però no hi ha lloc. Si m’acompanya el temps i la inspiració, en parlaré a la propera columna.

---

*Publicat a La Comarca, 13 de setembre de 2024