// Luismi Agud
Existeix, de forma general, la creença que la història és una matèria avorrida i sense sentit. Una assignatura que no cal estudiar, ja que no té cap finalitat.
La culpa no és dels estudiants. Tots sabem què porta el riu quan sona. Són els professors, i especialment l’Estat, qui s’haurien d’encarregar de proporcionar una formació més pràctica i activa. De res val forçar als sagals a memoritzar tones de dades i nombres, si porten tots a la butxaca un mòbil dotat d’intel·ligència artificial a la qual poder fer preguntes. Ja ni tan sols necessiten llegir una entrada de la Wikipèdia!
Tenint l’oportunitat de que tots els joves del país aprenguen història, és molt més important ensenyar-los com investigar el passat de forma rigorosa i científica; com analitzar les societats històriques, connectant-les amb el seu present. Que comprenguen els problemes de la industrialització vuitcentista, i els riscs que la deslocalització actual comporta als països perifèrics, és molt més important que estudiar el desenvolupament de les guerres carlistes.
Per primera vegada en la història, tenim la oportunitat de que tots els joves del país estiguen a un mínim pas de convertir-se en persones formades, despertes i instruïdes amb el món que els rodeja. Però clar, tots sabem que una població crítica és molt més difícil de governar. El ministeri d’educació, evidentment controlat pel govern, mai es pegaria un tir al seu peu. Val més tindre alumnes alienats, desencantats en la política i sense ganes de criticar el seu món, que un indomable exèrcit de jovents disconformes i amb ganes de canviar les coses.
*Publicat a La Comarca, 11 d’octubre de 2024