Ubi sunt?

Written by Esteve Betrià on 2 de gener de 2018. Posted in U12

// Esteve Betrià

No hi ha dubte que estic passant uns mesos –potser anys– plens de nostàlgia, i que encara sóc en temps de penúria. No sé ben bé per què, però des de fa alguns dies, o setmanes, em retorna al fons del magí el conegut poema de Pierre de Ronsard Ballade des Dames du temps jadis, que en la seua primera estrofa fa

Dites-moi où, n’en quel pays,

Est Flora la belle Romaine,

Archipiades, ne Thaïs,

Qui fut sa cousine germaine,

Echo, parlant quant bruit on mène

Dessus rivière ou sur étang,

Qui beauté eut trop plus qu’humaine ?

Mais où sont les neiges d’antan?

Em retorna en especial l’últim vers –la tornada–, ‘On són les neus d’antany?’, que alhora em remet, esclar, al tòpic medieval Ubi sunt?, el lloc comú que d’alguna manera ressona –o si més no em ressona– en algunes de les estrofes del poeta castellà Jorge Manrique (1440-1479) contingudes en Coplas por la muerte de su padre, popularitzades, fragmentàriament, en el decenni dels setanta per Paco Ibañez; una elegia que s’inicia, com tothom sap, dient

Recuerde el alma dormida,

avive el seso y despierte

contemplando cómo se pasa la vida,

cómo se viene la muerte

tan callando,

cuán presto se va el placer,

cómo, después de acordado,

da dolor;

cómo, a nuestro parecer

cualquiera tiempo pasado

fue mejor.

I que continua amb els conegudíssims, i per tant tòpics, fragments que fan

Nuestras vidas son los ríos

que van a dar en la mar,

que es el morir;

allí van los señoríos

derechos a se acabar

y consumir; […]

Partimos cuando nacemos,

andamos mientras vivimos,

y llegamos

al tiempo que fenecemos;

así que cuando morimos

descansamos.

Sobretot quan ens remeten a temps passats:

¿Qué se hizo el rey don Juan?

Los infantes de Aragón

¿qué se hicieron?

¿Qué fue de tanto galán,

qué fue de tanta invención

como trajeron? […]

¿Qué se hicieron las damas,

sus tocados, sus vestidos,

sus olores?

¿Qué se hicieron las llamas

de los fuegos encendidos

de amadores?

¿Qué se hizo aquel trovar,

las músicas acordadas

que tañían?

¿Qué se hizo aquel danzar,

aquellas ropas chapadas

que traían?

Las dádivas desmedidas,

los edificios reales

llenos de oro,

las vajillas tan febridas,

los enriques y reales

del tesoro;

los jaeces, los caballos

de sus gentes y atavíos

tan sobrados,

¿dónde iremos a buscarlos?

¿qué fueron sino rocíos

de los prados?

L’actualització del tòpic medieval –passat pel Renaixement– es concretà en la coneguda cançó Where have all the flowers gone? del cantautor nord-americà Pete Seeger, cançó catalanitzada i popularitzada entre nosaltres a finals del decenni dels anys seixanta del segle passat amb el títol ‘Què se n’ha fet, d’aquelles flors?’ i que, si fa no fa, diu

Què se n’ha fet, d’aquelles flors?

Fa tants dies.

Què se n’ha fet, d’aquelles flors?

Fa tant de temps.

Què se n’ha fet, d’aquelles flors?

Les noies en van fer un pom.

Qui sap si tornaran.

Qui sap si mai tornaran.

De les noies, què se n’ha fet?

Fa tants dies.

De les noies, què se n’ha fet?

Fa tant de temps.