I si vaig pensar que la plaça del Sol de l’extint Poblevell de Mequinensa tingués l’origen en ‘sòl’ «la part més baixa d’un indret urbà» i no pas perquè estés encarada al sud, a l’eixida de l’astre rei, no ha estat només per l’article d’Estela Rius, sinó també en altres reflexions etimològiques com ara les de Javier Terrado (indicació facilitada per Maite Moret) publicada al número 65 (2009: 226) de l’AFA: «…En algún caso la interpretación esporádica parece haber triunfado. En el pueblo de Areny existe una calle denominada Calle del Sol. Cerca de ella encontramos otra denominada Calle de la Luna. Luego, estudiando los nombres de un pueblo vecino, Montanyana, observé que el rótulo de la calle situada en la parte baja de la población decía: Calle del Suelo de la Villa. Estaba claro que aquello era lo que en la lengua del país se decía el Carrer del Sol de la Vila y que el rótulo era una traducción literal. Comprendí que también en Arén la calle llamada del Sol era la del Sol de la Vila, pues se hallaba en posición semejante. Lo inferior (el sol o el sols, latín SOLUM), se había interpretado como lo más alto, el sol (lat. SOLEM). De ahí a buscar al sol una compañera iba un paso: había surgido la Calle de la Luna».
I no només trobem en les nostres viles de Nonasp, Montanyana —ja anotat per Joan Coromines en DECat i OnCat— i, possiblement, Areny de Noguera. Cal pensar que encara podríem trobar en indrets urbans de les nostres viles —en especial al Matarranya— tenint en compte els nombrosos topònims urbans que encara conserven les viles de les comarques valencianes dels Ports i de l’Alt i Baix Maestrat documentats pel mestre Coromines.
Publicat a Temps de Franja n.166, juliol-agost 2025
