L’octubre de 2016 l’IEC va anunciar la reducció a 15 els accents diacrítics dels 150 que fins aquell moment tenia l’ortografia del català, cosa que provocà una viva polèmica entre els usuaris de la llengua escrita i va eliminar-ne en alguns mots de molt utilitzats com ara dona, neta, adeu i os. El juny del 2021 es va acabar la pròrroga que l’IEC havia donar als mitjans de comunicació, l’administració pública i els centres educatius per adaptar-se al canvi. A partir d’aquell moment qualsevol institució o entitat amb vocació de servei públic havia d’aplicar la modificació.
Si bé en un principi havien de ser només 14 els mots catalans amb accent diacrític, l’àrea de geologia de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC van demanar mantenir l’accent diacrític per al mot ‘sòl’ —amb el sentit de “Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius— atès l’ús freqüent, i útil, que se’n fa en les descripcions geològiques.
En el número 243 (4 de setembre de 2024) de la versió electrònica de Les notícies de Temps de Franja em vaig topar amb l’article “Sòl de Vila” d’Estela Rius —publicat prèviament al periòdic La Comarca. Aquest article s’ocupa d’un indret urbà de Nonasp, lo carrer del Sòl, en què ‘Lo “sòl” d’una vila, d’un carrer, d’un riu, de l’horta… vol dir la part baixa (tenim lo topònim Sòl de l’Horta i també Cap de l’Horta, la part oposada)’.
Tot plegat em va fer pensar en un indret mequinensà, en la plaça del Sol, centre de la vida social de la vella vila, però coneguda popularment com ‘plaça d’Armes’, topònim urbà d’origen militar que també empra en nombroses ocasions Jesús Moncada al llarg de la seua obra literària ambientada a Mequinensa, de tal manera que mai no emprà el topònim ‘oficial’ plaça del Sol.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril de 2025