Bolletí i volvegó*
// Esteve Betrià
Just a l’inici del confinament motivat per la COVID-19, l’entranyable amic Alfonso Maíllo Oliver em proposà, a suggeriment del jove advocat mequinensà Iñaki Esteve Molina, que indaguessa a propòsit de la paraula bolletí —amb el significat de “taca d’excrement en la roba interior”, allò que en castellà col·loquial se’n diu palomino—, per si formava part del lèxic ‘endèmic’ del parlar del Poble. No recordava si havia tingut en compte el mot en qüestió en confeccionar l’apartat ‘El parlar de Mequinensa’ aplegat a Sobre la llengua de Mequinensa (1994), però una consulta ràpida a aquesta antiga obra em va fer eixir de dubtes; sí que l’havia recollit —això sí, sense cap mena de referència bibliogràfica— acompanyat d’una definició que diu així: “bolletí m Taca d’excrements en calçotets i calces”. Amb tot, aquests dies he volgut indagar una mica més a propòsit de bolletí; així —via Internet— he trobat una única al·lusió —i d’esguitllèbit— al mot i concepte en el primer volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839-1840) del nord-valencià Pere Labèrnia. En aquesta obra lexicogràfica el mot bolla és definit, en el darrer apartat de l’entrada corresponent, com a “met. Lo senyal de merda que sol quedar en las camisas. Palomino. Excrementitia in subucula macula.” I res més; ni al DCVB ni al DECat. I ací ho deixo.
En canvi sí que trobem el mot volvegó —i només documentat al Poble!— al DCVB: “VOLVEGÓ m. Pallús i esclofolla de cereals (Mequinensa); cast. tamo”. Es tracta d’una paraula que n’Alfonso, d’alguna manera, també m’havia suggerit en un whatsapp: “No tant, volvegonet de camp”, havia escrit en resposta al meu desig que tingués un bon dia. Estranyat, vaig demanar-li: “Volvegonet?”, i tot seguit l’amic m’aclarí: “Sí, boleta tova de davall dels llits”, “M’ho va descobrir ma germana, que és com se li diu al poble a les pilotetes de brossa domèstica (pols, pèls…) que s’arraconen per davall dels llits quan agranem.” Jo desconeixia el mot; prova d’això és que no hi és a Sobre la llengua de Mequinensa. Doncs bé, sembla que la definició que hem vist al DCVB no correspon del tot a l’accepció que, gràcies a sa germana, m’anotava n’Alfonso. En canvi, volvegó sí que es troba enregistrat en nombrosos estudis lexicogràfics —però amb el significat presentat al DCVB— com ara a l’Atles Lingüístic del Domini Català (vol. IV, mapa 848) —Fraga, Favara, Estanya, Riba-roja d’Ebre…— amb el sentit de ‘boll’ del català central o de ‘pallús’, més general en el català occidental. Tanmateix he pogut comprovar —altre cop, gràcies a Internet— que el mot volvegó ja l’havia recollit —amb el significat de ‘borrissol’— el 1986 na Pilar Tió i Pasqual en un repertori lèxic de la parla de la Fatarella publicat al número 11 (1987) del Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta. Fins i tot l’escriptor fatarellenc Josep Gironès Descarrega l’empra —amb l’actual significat mequinensà que apunten els germans Maíllo— a la novel·la Viure sense el meu fill (2010): “… i seguim amb la inspecció de l’habitació, que inclou mirar sota el llit, on veiem alguns núvols de volvegó que gairebe amaguen les meves espardenyes.” I ací ho deixo.
*Publicat a Temps de Franja n. 146, juliol 2020
Tags: Aragó
Trackback from your site.
