Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Il Gattopardo

// Patrici Barquín

Com mos hem de veure! Embolicats, un camí més, a la indecència d’aquells que ho volen canviar tot pa que tot segueixi igual. Insultats per aquells éssers que, tenint una pila d’estudis i un currículum d’astí a Torrent, són incapaços de desenvolupar un argumentari coherent sense recorre a la fal·làcia i a l’insult. Clar que tot això és culpa meua per llegir-me articles d’aquell diari, tan sàviament qualificat com “coprofàgic” per Carlos Taibo: El País, referent de cultura de la “beautiful people” i la classe social liberal progressista.

L’article en qüestió du la signatura d’un personatge gens sospitós com és: José Donoso. Dic que no és gens sospitós (ironia mode on) perquè presideix la “Unión Española Fotovoltaica” i li publiquen coses a El País, coses com l’article: “El negacionismo, la mayor amenaza para el proceso de transición ecológica”. Apa, i es queda tan ample! Res com introduir la paraula “negacionista” a un “argumentari” per a ridiculitzar a l’altre i llençar la fal·làcia ad hominem.

Com tothom sap o pot intuir, hi ha un gir en la inversió energètica que transita del combustible fòssil cap a les mal anomenades energies renovables (lo de mal anomenades ho explico una mica més avall), lo que es tradueix en més del mateix: grups d’inversors àvids de beneficis. Això porta al desembarcament del gran capital, un camí més, als nostres territoris en forma de macro parcs eòlics i macro plantes solars. A més a més d’aparicions estel·lars com al del sinyor Donoso, fent de panxa agraïda i fincant cara i ulls al desastre cap al que caminem.

Benvinguda al ‘més avall’. Est é lo puesto agon explico quin és lo motiu que m’ha portat a dir “mal anomenades energies renovables.” I ho explico dient que per a que qualsevol cosa sigue veritablement renovable i sustentable ha d’estar arrelada al territori i per tant beneficiar al territori, i no, no soc un “egoista regional” com diu lo Donoso eix (si és que l’egoisme pot ser negatiu en un pensament lliberal capitalista. Que pareix que esta gent passen de la democràcia lliberal al marxisme recalcitrant, si és que això ajuda a crear confusió entre los que hem patit la desgracia de llegir-los). No val a beneficiar a una colla de pagesos ofegats pel propi sistema capitalista, que han d’aferrar-se a qualsevol eixida, com llogar les terres per a fer macro plantes fotovoltaiques, que els hi puguin garantir la subsistència, ni que sigui a costa de continuar alimentant a la bèstia que està portant-mos cap a l’extinció.

Tampoc soc “contratodista” ni proposo “soluciones utópicas”. De fet astí vaig a deixar la meua solució que crec més realista que la que proposen des dels fons d’inversió o des del propi parlamentarisme marcat pels cicles quatre anuals i pel capital. Com que no tinc cap lligam en lo capital ni tinc que eixir triat a la festa de la democràcia, em puc permetre el luxe de proposar solucions realistes com que siguin los propis ajuntaments los que és facin càrrec de l’energia municipal. Això es traduiria en tenir una sobirania energètica que permetria produir a cada territori l’energia que fos necessària i fer-ho amb los recursos que es tenen a l’abast (solar, eòlica, hidràulica…) i oferir-la als habitants del territori i les empreses del territori a preu de cost. Disposaríem d’esta manera de sobirania energètica, social i sostenible que, a més a més, limitaria lo creixement sense mesura de les poblacions i les industries. Ospa tu! I sense fer cap revolució. Però sí, atemptant contra el benefici de les grans corporacions i grups d’inversió. Així que si volem ho podem anar solsint als nostres ajuntaments i territoris o podem anar fent altra mena de propostes sobiranes que ens respectin com a persones i com a territoris.

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: