// Judith Bielsa
En els últims dies, s’han fet públics testimonis de diverses agressions masclistes protagonitzades per dos germans rapers amb un seguiment important dins l’escena de la música urbana. Aquestes denúncies ens fan reflexionar sobre una problemàtica que persisteix i que, massa sovint, queda invisibilitzada dins d’aquell món cultural que pretenia ser progressista i crític amb les injustícies socials. La cultura del rap s’ha posicionat històricament com una eina per denunciar la repressió, la desigualtat i l’abús de poder. És especialment decebedor, per tant, que algunes de les figures més destacades de l’escena musical que es pretenen revolucionàries acabin reproduint exactament les mateixes dinàmiques opressores que diuen combatre. Això no només desmunta la seva credibilitat artística, sinó que posa en evidència una hipocresia que, a llarg termini, danya tota la comunitat. Les veus de les víctimes són clares: descriuen un patró de violència i abús de poder que es repeteix. Els seguidors d’aquests artistes s’han trobat davant d’un dilema moral, qüestionant fins a quin punt poden continuar donant suport a figures públiques que perpetuen aquesta mena de comportaments. Si el silenci és complicitat, el suport cec, per molt que estigui emparat pel fanatisme, contribueix a perpetuar el masclisme. És fonamental que aquestes denúncies es prenguin seriosament i que s’obri un debat profund sobre el masclisme en el món del rap i la música urbana. Més enllà dels tribunals, el canvi ha de ser cultural: no podem continuar normalitzant l’abús, la manipulació i el control sota la disfressa de la transgressió artística. El rap, com qualsevol altra expressió cultural, té la responsabilitat de ser coherent amb els seus valors. No podem acceptar que la llibertat creativa s’utilitzi com a escut per justificar actituds masclistes. El respecte i recolzament cap a les víctimes ha de ser prioritari i els seguidors han de ser capaços de reconèixer que el talent no hauria d’excusar mai la violència masclista.
*Publicat a Diario de Teruel, 16 de novembre de 2024