// María Dolores Gimeno
L’autobús de línia fa el seu camí rutinari per la carretera que travessa la província deserta. Una vila al cap d’uns quilòmetres, un cartell n’anuncia una altra a la desviació de la dreta. Enmig desfila un paisatge de camps erms o cultivats: algun bancal d’almelders o d’empelts que s’obstina a conrear un llaurador jubilat, milers de fruiters d’agricultura extensiva que demanen molta mà d’obra durant la collida o plans que se sembraran de cereal en anys alterns i que en demanen molt poca. Un tràfic més dens anuncia la ciudat gran, engollidora, que fa reviure les viles més pròximes, fins que apareix ella mateixa, discontínua, en enormes blocs de pisos a cada costat de la via. Són poderosos i muts contenidors de centenars de vides verticals. Quantes? En barris com Valdespartera o l’Actur, amb una alçada mitjana de 15 plantes —els barcelonins d’Hospitalet o el madrileny de Sanchinarro arriben a 30!— i 8 vivendes a cada una, per quatre habitants de mitjana, podrien contenir ben bé 480 ànimes. Sumant dos d’estos blocs, tindríem a tot Calaceit a dins, 960 habitants que encara viuen escampats horitzontalment, entre bells carrers i cases nobles del seu esplendorós segle XVIII. Seria molt pràctic reubicar-los així: una parabòlica i wifi col·lectives los facilitaria una eficient connexió amb tot lo món; i les necessitats del dia a dia quedarien als baixos de l’edifici: un supermercat, un bar-restaurant i una perruqueria unisex, tot molt replegaet. Les compres de roba i complements i els extres de bellesa i oci estan ja previstes en centres com un Gran Casa, a disposició de tots. Caldria un consultori mèdic, una escola, una biblioteca, un camp d’esports, gestories, correus, un ajuntament, etc.? Una església? O millor, anar a Saragossa-Torrelloba —així l’anomenava Jesús Moncada— en l’autobús urbà, tan eficient, que oferiria en un no res los millors serveis d’una capital moderna. En dies extraordinaris, los dels blocs visitarien lo Pilar, les terrasses plenes del centre, les barres de tapes del Tubo rebotit o s’endinsarien a la nit de marxa inacabable. Ciència ficció o realitat demogràfica d’este Aragó macrocefàlic?
*Publicat a Diario de Teruel, 15 de febrer de 2025