Vacances, desig o abisme?*
// Raquel Llop
Sovint me ressonen al cap les paraules d’aquell discurs tan conegut del Club de la Lluita que venie a dir, molt resumidament, que dediquem les nostres vides a faenes que odiem per a comprar coses que no necessitem, que la joventut està desarrelada i no té objectius. Ho penso sobretot ara, que s’apropen les vacances d’estiu i veig reproduccions pràcticament exactes de models de vacances, de “plans d’estiu” i penso… de veritat a tothom li agrade el mateix? Tots teniu aquesta dèria per anar a escalar a les Dolomites? A tots us agrade tant la cultura nipona que trieu exactament les mateixes tres ciutats del Japó per anar a visitar? Doncs, sincerament, penso que no, que no a tots us agrade fer aquestes coses però que som una societat tan alienada que, sense adonar-mos-en, prenem les decisions sobre la base d’allò que un altre ha decidit abans. El cas de les vacances el poso sobre la taula perquè ho tenim al davant, però es pot traslladar a qualsevol altre tema que afecti la nostra vida com pot ser la tria d’una carrera professional o construir una família (i el model de família que construiràs), les aficions per eixir de la rutina.. Vivim desarrelats d’un fet tan genuí i personal com és la presa de decisions, que l’hem derivat a persones externes perquè això mos donarà un estatus social o un altre i lo pitjor de tot és que ho estem fent de manera inconscient, que mos creiem la nostra pròpia mentida de què realment mos agrade això, quan ni tan sols mos hem parat a pensar-ho. I amb tot això anem minvant la curiositat, l’esperit crític i el desig autèntic de fer el que el cor mos demane, que sovint, té poc a veure en anar-se’n lluny i molt en quedar-se a prop de la mateixa pell.
*Publicat a Diario de Teruel, 3 d’agost de 2024
Tags: Lo cresol