Ucraïna, una democràcia exemplar*

// Antoni Bengochea

Any 2014: cop d’estat contra el president electe d’Ucraïna Yanukovich, a causa de la política prorussa que duia a terme. Aquest senyor era anti-OTAN i la oposició pro-OTAN. No cal ser un superdotat per ataüllar qui hi havia al darrera del cop, els de sempre. En aquell moment els russos ucraïnesos eren el 30%, la majoria concentrats en les regions properes al mar Negre. Moltes d’aquestes regions romangueren fidels al president derrocat, i van fer referèndums que el nou govern rebel titllà d’il·legals. Vaja, això ens resulta familiar! Els moviments secessionistes prorussos van ser durament reprimits. A Odessa van cremar vius a 50 opositors. La llengua russa va ser prohibida a l’educació ucraïnesa, així com les cadenes de radio i televisió que emetien en rus. Els prorussos ja eren terroristes, i tot va esdevindre en una guerra civil a la regió majoritàriament (de molt) independentista del Dombàs. Els dos partits opositors més importants (Partit de les Regions i Partit Comunista) van ser prohibits i els líders perseguits. També els dos partits socialistes principals. Això és el que es trobà Zelensky el 2019 quan va guanyar les eleccions, amb la promesa d’acabar la guerra civil del Dombàs i millorar les relacions amb Rússia. Però ell va aportar el seu granet de sorra: tancament de tres canals de televisió (en ucraïnès) que no li agradaven, censurant també diaris, cadenes de ràdio, pàgines web i fins i tot canals de Youtube, o incorporació a l’exèrcit de grups paramilitars d’extrema dreta, i fins i tot neonazis (alguns ara al parlament). Tot això abans de la invasió russa. Per suposat no hi falten líders opositors i pacifistes empresonats. Tot “ha millorat” des de la invasió: ara són 14 els partits polítics prohibits, i també l’església ortodoxa, majoritària al país. Una victòria: la població russa ja només és del 20%). El parlament està caducat des de fa un any, i Zelensky mateix s’ha prorrogat el govern, no convocant les eleccions el mes de maig d’enguany. Aquesta és la “democràcia” que els americans ens obliguen a defensar i ajudar amb els nostres impostos. Tot un exemple a imitar per dictadures com les de Veneçuela.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 27 de setembre de
2024