Tot recordant n’Ánchel Conte*

N’Anchel Conte Cazcarro nasquè el 1942 a Alcolea de Cinca, on son pare, guàrdia civil, estava destinat. La família procedia de Robres. Seguint els trasllats paterns visquè a Sariñena i Barcelona, i ací féu el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres (Secció d’Història). Acabada la carrera, desitjant tornar als orígens, el 1968 trobà plaça de professor de secundària al Colegio Libre Concertado de l’Aínsa, on féu una gran feinada, amb esplèndida pedagogia trencadora, no gens del grat del Governador Civil d’Osca, en Víctor Fragoso del Toro, que el 1973 va manar que no li renovessen el contracte. Després de breu temps ensenyant a Saragossa, Terol i Osca Conte tornà a Barcelona on obtingué càtedra de professor de secundària i s’hi doctorà a la Universitat. Hi  romangué fins a la jubilació el 2003, any quan es traslladà a Almeria on morí el  novembre passat. Fou a l’Aínsa on Conte recuperà la llengua aragonesa que havia sentit parlar a son avi, i que ell mateix només mantenia en latència i  en els molts aragonesismes del  seu castellà, gràcies especialment als propis alumnes, als quals va saber inocular, com podria haver dit en Fragoso, el respecte i interès per llur pròpia llengua. El 1972 publicà el poemari No deixez morir a mía voz a la col·lecció barcelonina de poesia El Bardo que  dirigia en José Batlló. Amb aquest poemari Conte iniciava  el Renaxer de la llengua aragonesa contemporània i la cultura que conforma, acompanyat en el propòsit per Sospiros de l’aire d’en Francho Nagore, publicat un any abans. Ambdós autors han creat una fecunda obra tant literària com gramatical en i sobre l’aragonès –que, en el cas d’en Nagore, continua venturosament. I ambdós són –era– acadèmics de l’AAL, acadèmia que el Govern s’esforça per fer desaparèixer, o si més no fer-la tan inoperant com pugue, per més que fent-ho vage en contra de la Constitució i de l’Estatut. En paral·lel amb l’obra literària i gramatical en Conte  estudià a fons els moriscos aragonesos, on, en transparència, es llegeix la persecució que patim els ciutadans de llengua aragonesa i catalana al nostre país.  

---

*Publicat a Diario de Teruel, 17 de febrer de 2024