// José Miguel Gràcia
El passat onze d’aquest mes es va produir un incomprensible terratrèmol informatiu i polític pel fet de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI). Sembla que els conceptes de salari, fiscalitat, mínims exempts no s’han entès o s’han aprofitat per fer llenya dels adversaris polítiques, i no pas per cercar la justícia i l’equitat fiscal i social, o explicar el comportament dels impostos. No entenc els estirabots del PP i de Sumar, ni tampoc les poques explicacions del PSOE pel fet de que el SMI incrementat hagi de tributar. Cal dir que com l’any passat es va fer coincidir el SMI amb el mínim exempt de la renta; ara, quan ha canviat un i no l’altre, es fan més visibles les anomalies tècniques que es produeixen quan la renda d’una persona supera per poc el mínim exempt. Com ara el mínim exempt és de 15.876 euros i el SMI s’ha incrementat fins als 16.576 euros, la diferència de 700 es veurà reduïda en 300, producte de la aplicació del percentatge mínim al total del sou cobrat. A la butxaca del treballador aniran 400 euros nets. El mateix efecte hagués tingut un augment de sou normal. L’impost sobre la renda es calcula aplicant percentatges per trams: a més renda, percentatge més alt. Algú ha dit: «Aquest govern vol fer caixa a costa del salari mínim, quedant-se la meitat de la pujada». Tothom hauria de ser més curós en les afirmacions. Els 300 euros aniran a la caixa d’Hisenda per pagar despeses públiques. I a més, quan s’apliquin les deduccions per fills i altres, els 300 euros s’hi reduiran força. Algú em dirà: en resum, el treballador no rebrà en general la totalitat de l’increment. Completament d’acord, com qualsevol que cobri per sobre del mínim exempt, que pagarà l’impost corresponent. Una altra cosa és, si són alts o baixos els impostos, si són més o menys progressius o si les deduccions fixes per rendes del treball a la declaració de la renda són suficientment ajustades. No sé si ha estat prou clara l’explicació en tan poques paraules. La teoria i tècnica fiscal són força complicades i pagar impostos no és agradable, però, sense ells no hi hauria Estat.
*Publicat a Diario de Teruel, 22 de febrer de 2025