Sigues feliç, que és Nadal*

// Raquel Llop

S’apropen los dies de Nadal i, com cada any, tinc la sensació que aquelles persones a les que no mos agraden estes dates estem socialment obligades a estar contentes i agraïdes, deixant de banda algun que altre principi perquè, dona, «és Nadal, fes l’esforç». Enguany, a més, tinc la impressió de que hi han moltes més persones (joves especialment) que estan (estem) bastant fartes d’esta societat vàcua i supèrflua basada absolutament en les aparences i en consumir cegament, potser, senzillament no volem participar a este joc de màscares que toca ficar-se cada Nadal. I no, no és que tingam cap trauma ni res —que hi haurà gent que sí que en tindrà i tenen tot lo dret del món a aïllar-se durant estos dies—, no. Simplement mos pareix insultant que en nom de la família, del Nadal i de la tradició haguem d’exposar-nos a situacions incòmodes, a sucumbir a converses amb els cuñaos de les nostres famílies (perquè si, totes en tenim un). Potser és que mos fem grans i a poc a poc hem anat triant la gent que tenim al voltant i apartant de les nostres rutines aquelles persones que no mos fan bé, i penso que en el fons és positiu això, vol dir que prenem decisions per cuidar lo nostre benestar quotidià i per això mos salten les alarmes quan estem fora del nostre hàbitat. Per això, persones que compartiu esta indiferència pel Nadal, sabeu que no esteu soles. I als tiets i tietes impertinents, no cal que feu un tercer grau a la neboda que s’ha fet vegetariana (ni que digau això de «per un dia no passe res», «més entrecot per mi» o derivats), o que li pregunteu al vostre nebot que si encara no té novieta. Pareu, per favor, us ho agrairan les afectades i la resta de la taula que no haurà de riure bromes que no li fan cap gràcia a ningú.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 10 de desembre de 2022