Quan encara estan a la memòria les terribles inundacions de la DANA d’octubre a València, este març ha anat encadenant les tempestes Jana, Konrad, Laurence i Martinho, provocadores d’emergències al centre de la península Ibèrica i a Andalusia. Ha plogut més a gust en terres catalanes, aigües que han anat omplint pantans buits i l’Ebre que les recorre.
Al mig del gran riu, entre Aragó i Catalunya, lo pantà de Mequinensa està ara al 91% de la seua capacitat, quan a finals de 2022 va arribar al nivell històric més baix: 23%. Al Guadalop, afluent seu, lo Civan caspolí té ple el 78% i el de Calanda, un 81%. L’Estanca d’Alcanyís està al 85%, i el pantà del Pena, origen del Matarranya, passa del 88%. Construir embassaments va ser una reivindicació dels regeneracionistes del segle XIX com Joaquín Costa, qui demanava una política previsora en agricultura i educació, o “despensa y escuela”. Los llauradors podrien evitar una vida d’incertesa mirant al cel, intèrprets de núvols i trons, saurins de pous, cisternes i basses, en refranys de pluges sempre als llavis. De 1902 va ser el Plan Gasset, impulsat pels enginyers Manuel Lorenzo Pardo i Rafael Benjumea, que afavoriria la creació als anys 20, sota el dictador Primo de Rivera, de les Confederacions Hidrogràfiques. La II República va executar un ambiciós Pla Nacional de Obras Hidráulicas (1933), redactat per Lorenzo Pardo i continuat després de la Guerra Civil, tal com van publicitar les inauguracions del NODO. Embassar aigua per produir electricitat, regar i beure ho van pagar car al “poble vell” de Mequinensa, enderrocat sense pietat alhora que emergia el mític escrit per Jesús Moncada. Si els mequinensans se resistien a finals dels 60 a abandonar les seues cases, bastant abans los matarranyencs se desesperaven per les obres eternes del Pena, entre 1909 i 1930, recreades en l’única arma possible de l’efímera sàtira popular: “Pantà de riu de Pena, estàs molt empanat, fa anys que te treballen i no t’han encomençat. Fan los pressupostos, Montserrat i Foz; tenen cents de duros, enganyant a tots”.
*Publicat a Diario de Teruel, 29 de març de 2025