Reviure l’estiu*
// Raquel Llop
Enguany hem (re)viscut lo primer estiu sense restriccions des d’aquell del 2020, on los espectacles culturals es van veure terriblement limitats i, en cas que hagueres anat a algun, ben segur vas haver d’assistir passant per un control de temperatura, duent mascareta i controlant la distància de seguretat que et separava dels teus acompanyants. Vam viure la cultura d’una manera totalment diferent a la que coneixíem i, malgrat lo que es pensava des de certs sectors en aquell temps, hem sobreviscut, ho vam saber portar de la millor manera possible i ací estem, dos anys després, revivint concerts, espectacles i festes majors com “abans”, com aquell estiu que sense saber-ho va ser l’últim, al menys per un temps. I en esta tornada de les festes majors, tamé hem sigut testimonis d’eixa nova expectació curiosa d’una societat que moria de ganes de tornar a ajuntar-se, abraçar-se, ballar al so de la xaranga, emocionar-se i recuperar, en definitiva, tot aquell contacte que mos va ser pres durant un temps. Per això, ara que ja hem esgotat los dies de vacances i arriba el moment de tornar a la rutina la pena és molt més gran que els dos darrers anys, s’està fent molt més costa amunt tornar a la faena i baixar les pulsacions de les que veníem, tot tornant a engegar el compte enrere per les festes de l’any que ve, per tornar a ballar a la plaça i viure més de nit que de dia. Toca tornar a enrutinar-se, recuperar los horaris que portàvem abans del 15 d’agost i emprendre este reinici de la millor manera, recordant que encara es estiu, que encara podem fer algun cabus al riu, que queden moltes vesprades d’aquelles on les converses s’allarguen fins que cau la nit i que mos queda un primer-estiu a la memòria per sobreviure a l’hivern. Eixe hivern que la rasca de cada matí mos recorda que ja es va apropant.
*Publicat a Diario de Teruel, 27 d’agost de 2022
Tags: Lo cresol