Reines per uns dies*
// María Dolores Gimeno
Les denominacions varien: de primer són “reines”, “dames” o el gentilici del poble, i com a complement, “infantil”, “d’honor” o “de les festes”, en un costum que va succeint-se de forma similar cada any a la festa major de molts pobles. Conviuen lo sector infantil i el de més edat, les xiquetes i les jóvens d’uns 18 anys, sovint les “quintes” —concepte suposat quan hi havia mili masculina i també ara, inexistent—, que presidiran los actes més solemnes i tradicionals de les festes d’estiu. Lluny del regnats a dit de les filles del règim en temps passats, ara regnen sobretot voluntàries de l’edat que toca, però també les proposen associacions, si no les han votat en pseudoconcursos de bellesa i simpatia. A la presentació van totes esplendoroses, vestides de joventut i gala, una mena de ritual iniciàtic, calc inconscient de les debutants de l’alta societat carrinclona o del ball de graduació dels instituts yankis, vistos a tantes pel·lícules. Les que dixen de regnar obren pas a les que ho faran per uns dies, en una cerimònia d’imposició de bandes —rois i grocs de bandera al pit— repetida en un ordre mecànic, dins d’un protocol d’acompanyants, pares o amics, amb discursos, rams de flors i valsos finals. Missa del sant patró i vestit regional amb mantellina de llauradora o sense completen este quadre comú. Fa il·lusió sentir-se el centre davant la mirada admirativa de parents i veïns quan les viles recuperen breument la vida animada d’abans de la diàspora dels fills pròdigs, més viva encara a la llum estival. En algunes festes, però, ha desaparegut eixa tradició “reial”, sense voler si falta generació jove al poble, o per la rebel·lió conscient de les candidates, que acaba fent del rebuig una nova norma. En sentit invers, però també des d’arguments igualitaris, alguns han incorporat l’element masculí, xiquet o home jove que fa d’acompanyant o de “rei” en les mateixes condicions, rituals i presències i el codi de vestimenta corresponent. Si no vols caldo, doble lluïment.
*Publicat a Diario de Teruel, 31 d’agost 2024
Tags: Lo cresol