L’opera prima de la jove escriptora Júlia Viejobueno Cavallé, Quedar-se al tros (Vibop, 2024), va ja per la segona edició i ocupa un espai destacat a les principals llibreries, inserida en la voga d’assajos i literatura de ficció i dels moviments socials que prediquen una nova relació amb la terra en un món més urbà cada dia. Textos seus han conduït l’acció de cloenda de la fira l’Ensofrada «de llibres i vins» lo 14 de juny a Marçà (Priorat). Es tracta d’un assaig singular sobre l’experiència de tornar al seu poble, la Figuera, a fer de llauradora, després d’haver estudiat Literatura a Barcelona: menys de 60 pàgines de simbiosi lúcida entre l’argumentació racional, lo coneximent directe del medi i la vinculació afectiva, que oferissen més sensació d’honestedat que discursos intel·lectuals vinguts de fora. A les reflexions hi ha la fascinació per la terra conreada —agraïda o traïdora— i els seus cicles, la certitud de conservar una herència antiga i sàvia i la llibertat de no estar lligat: «al tros m’aïllo, respiro i agafo forces i m’enamoro cada dia del que veig». També dubtes continus, que mostren les dificultats d’una agricultura familiar i de secà: inclemència del temps agreujada pel canvi climàtic, duresa de la feina, plagues, burocratització excessiva, maquinària costosa… És un model de petita escala i de «mosaic agrari» al voltant de la vinya, que no pot jugar en la mateixa lliga que les grans corporacions. De la filosofia del contacte en la terra i del gastar poc com a caixa de resistència a l’empresari agrícola amb assalariats, així lo Priorat viu la contradicció entre el seu renom i una pagesia envellida i en disminució. Etiquetes, normes i controls amb la divisa de la viabilitat econòmica no es poden aplicar a eixa manera de treballar, tampoc teories ecològiques abstractes que ignoren que cada terra és diferent. Alhora, entre l’optimisme diari i el pessimisme a llarg termini, esta jove llauradora reivindica les iniciatives que miren de fer de la comarca «un lloc viu, habitable i atractiu», preguntant-se si la seua «mirada enlluernada» aguantarà molt temps.
*Publicat a Diario de Teruel, 9 d’agost de 2025