Dues noies d’una vintena d’anys, treballadores d’un supermercat, criticaven via youtube el govern actual d’una manera molt raonable i esgrimien tres raons principals: primer, pel problema de l’habitatge; segon, pels salaris baixos, sempre per davall de l’IP, i —relacionat amb aquest últim— tercer, per la falta de control de la inflació. La solució que proposaven aquestes humils joves era: votar a Vox. Raó principal: Abascal no té pels a la llengua. Pels mateixos dies aquest xapurrejador de llengües estrangeres i inquisidor de les pròpies quan no són la seva, enumerava en un podcast les seves quatre prioritats si ell pogués governar: en primer lloc, fer respectar la nació i la llengua nacional, especialment a la “colla de separatistes”. En segon lloc, les fronteres s’han de respectar i tots els emigrants il·legals han de marxar, per això tenim l’exèrcit. En tercer lloc, respecte total a la propietat privada, que és sagrada, per tant els okupes a la presó. I en quart lloc, (en aquest cas són dues coses): els impostos han de baixar i les despeses polítiques supèrflues (allò que en diuen les “paguetes”) se n’han d’anar a “prendre pel sac” (clar, les “paguetes” dels altres). No és difícil adonar-se´n de la nul·la coincidència entre les prioritats de les joves treballadores i les del partit al que diuen que votaran. No dubto que les paraules del seu ídol les signarien elles també, però seria bo que aprofundiren i es preguntaren per què no hi ha cap coincidència en les prioritats. Què entén el seu líder per “sagrada propietat privada” i quina seria la política sobre l’habitatge? O què faria per controlar la inflació, o per pujar els salaris? Nenes, cal estudiar una mica més.
*Publicat a Diario de Teruel, 14 de juny de 2025