Politiqueig olímpic*

// Antoni Bengochea

En un estiu tan pobre de televisió, és un entreteniment valuós gaudir dels Jocs Olímpics. Reconec que la cerimònia inaugural (tan formosa com enfarfegadora) a la bellíssima ciutat de París, me va mantindre enganxat a la pantalla. No entenc per què alguns esports són olímpics i altres no: per què el tenis o el golf, on els jugadors mouen xifres milionàries, i no el rugbi, que es practicat per esportistes amateurs.. Però si ens posem en farina veurem que tot l’esdeveniment està carregat d’himnes i banderes de manera obsessiva (imagineu que a l´Eurovisió abans de cada actuació s’interpretés l´himne corresponent). I tots els dies se’ns informe de manera insistent de les medalles que anem aconseguint.  Què m’importen a mi les medalles en esports com la vela, el tir al plat, l’equitació, el surf o el pentatló modern. Això sí, la Casa Reial, representant l´estat polític espanyol, amb presència contínua . Per cert, per què les xiques del futbol femení, que van quedar en quarta posició, van “fracassar”, i les –o els– del bàsquet no (que van quedar pitjor), o les del handbol, que no guanyaren cap partit, o el mateix Rafa Nadal. Per què el bàdminton (amb la desgraciada i lamentable lesió de Carolina) va semblar un èxit, quan va ser un total fracàs (sense la gran Carolina, no hi ha res). I deixo el plat fort per al final: per què la no presència de Rússia i Bielorússia, i sí la d´Israel, que és un estat invasor i a més a més de genocida. Tothom que vol, sap la resposta: perquè així ho estableix USA, estat conformat a conseqüència d’un genocidi, el dels indis. USA participà en els Jocs de Hèlsinki el 1952, quan havia envaït Corea, en els de Tokio (1964), Mèxic (1968) i Munich (1972) amb la invasió del Vietnam, i en els de Atenes (2004) i Pequín (2008) amb la invasió d´Iraq. Mai ha estat exclòs. En paral·lel a les gestes esportives d’Alcaraz, Duplantis, Djokovic, la fondista Hassan, la meravellosa Biles, el “Rei León”, los marxosos Álvaro i María, la selecció danesa d’handbol o les waterpolistes espanyoles, hi ha un politiqueig amb un tuf insofrible.

*Publicat a Diario de Teruel, 17 d’agost de 2024