
Podem o no Podem*
// Antoni Bengochea
Com era d’esperar, no ha durat gaire el vincle de Podemos amb Sumar. Aquest partit ha tingut una història tan ràpida com fulgurant, passant del zenit a l’ocàs en un període de vuit anys. La desvinculació de Sumar és el primer pas d’un moviment de supervivència que encara no podem saber on se’ls endurà. Podemos neix l’any 2014 com la facció política més ferma del moviment dels “INDIGNATS” del 15-M. L’any de la fundació, amb notable presència mediàtica, sobre tot a les xarxes socials, es converteix a les eleccions generals del 2015, amb tres milions de vots, en una veritable alternativa d’esquerres al totpoderós PSOE. A partir d’aquí comença la guerra mediàtica i judicial amb l’objectiu d’exhaurir-lo i fer-lo desaparèixer. Molt sovint titllat de “populisme” pels partits més tradicionals, passa de la presència habitual als mitjans de la progressia mediàtica (la Sexta, la Ser o de vegades la 1) a la pràctica desaparició de les principals cares (Errejón, Iglesias, Bescansa, Monedero) a partir de 2016. Salten les alarmes en els ambients del poder econòmic i financer, i comença la persecució mediàtica i judicial: o de corrupció, blanquejament de capitals, financiació il·legal (Venezuela, Iran), sobresous, etc. Surten tota mena de “casos” com els DINA, NEURONA, INFORME PISA, GRANADINAS, (tots sobreseguts o arxivats, tot fals) o la guerra judicial contra Monedero, Alberto Rodríguez, Isa Serra i Victoria Rosell. S’activen les clavegueres de l’estat i la policia patriòtica, amb Fernández Díaz, Villarejo, etc., en connivència amb totes les cadenes de televisió. Especialment bel·ligerant serà la Sexta (inicialment simpatitzant del 15-M) amb Ferreras-Pastor (aquesta, duríssima amb Pablo Iglesias o Mònica Oltra) i les connexions amb Villarejo i OK Diario (notables fabricants de boles i faules), i que encara surten per tot arreu. Al darrera moltes empreses de l’Ibex propietàries de les cadenes, i personatges ocults com Florentino Pérez. Aquest enfarfegador menú ha anat primer provocant escletxes i després ajudant molt a enfonsar el partit. Però el món mediàtic necessita una finestra a l’esquerra, i aquí arriba Sumar, que sembla comprometre’s a no atacar les arrels del capitalisme mediàtic. La resta… ho veurem.
*Publicat a Diario de Teruel, 13 de gener de 2023
Tags: Lo cresol