// Artur Quintana i Font
En Xavier Terrado i Pablo dirigeix des del 2001 el magne projecte de replegar la toponímia actual de la Ribagorça en esplèndides monografies de cada ajuntament. L’obra és a punt d’acabar-se: falten nomes cinc monografies, una de les quals ja és en premsa i les quatre restants és d’esperar que no triguen gaire a ser-hi també. En el pròleg de la monografia d’Areny, amb el qual s’encetava la replega, en Terrado declarava: Puesto que la lengua varía de unos municipios a otros, las normas ortográficas que empleamos no tienen por qué ser las mismas que las usadas en otros cuadernos. Cada autor será libre de adoptar los criterios que, a su juicio, reflejan mejor la lengua de la zona. […] La ortografia con que aparecen los topónimos escritos no tiene, obviamente, ninguna pretensión normativa. Malgrat aquestes declaracions que oferien, segurament no intencionadament, una invitació a la cacografia, els topònims d’ajuntaments de llengua catalana són escrits majoritàriament en català normatiu, llevat dels que va replegar o dirigir en Chesús Vázquez Obrador, qui els escriu majoritàriament en aragonès normatiu del 1987 –ñ, –r, b per v, accent greu sobre vocals obertes, eliminació de la h– i ho manté també en els ajuntaments de llengua aragonesa on va treballar, cosa que no fan els que han replegat la toponímia dels restants ajuntaments de llengua aragonesa, on empren una ortografia patoisante de base castellana. A conseqüència de l’aplicació d’en Vázquez de l’ortografia aragonesa a ajuntaments de llengua catalana de la Vall de l’Isàvena, aquest autor contribueix als esforços que des del tombant de segle s’hi fan per introduir l’aragonès, pretenent que és la llengua materna, a les escoles de les localitats de llengua catalana. Uns esguerros que han estat repetidament denunciats, però que continuen amb l’anuència de les conselleries responsables de tots els nostres Governs. Per si no en teníem prou amb aquests desoris, se n’hi han afegit darrerament els de la dita llengua ribagorçana d’en José Antonio Saura Rami i col·laboradors que, necessitats de territori, malden per estendre-la a tota la Franja, i a l’est fins a Andorra.
*Publicat a Diario de Teruel, 2 de novembre de 2024