Oltra, un exemple més de guerra bruta*

// Antoni Bengochea

El resultat del cas Mónica Oltra era obvi des del primer moment, però han hagut de passar un parell d’anys de calvari judicial i mediàtic per a què la causa s’arxivés. I el poder oligàrquic (econòmic, mediàtic i judicial) seguirà fins que el procés contra ella s’hagi exhaurit. Em resulta força ingenu pensar que algú demani perdó. Això és una guerra i a les guerres ningú demana perdó. A Oltra la van denunciar per encobrir els delictes sexuals del seu exmarit. Els autors de la denúncia: una feixista fundadora de Vox, Cristina Seguí, que ara va per lliure; l’advocat de la víctima dels abusos José Luis Roberto, una mena de filonazi que, entre altres coses, va ser representant de l’associació espanyola de cases de putes; i l’empresari Alberto de Rosa, director de Ribera Salut, l’empresa valenciana que gestionava diversos hospitals provinents de les polítiques de privatització de la dreta valenciana (i de tota la dreta) i que Oltra havia retornat, almenys parcialment, a la sanitat pública. Darrera de tot, l’expresident Francisco Camps, enemic polític d’Oltra en èpoques pretèrites. Aquest és el veritable trust darrera de la defensa de la “pobra nena abusada pels comunistes”. Com sempre, les privatitzacions de la sanitat o de l’educació, igual que en l’actual cas que ara esquitxa la parella de Díaz Ayuso i de rebot a ella. Aquesta és l’essència de la corrupció: l’ultraliberalisme. Quan a la transició cantàvem l’emblemàtica “Cançó a la llibertat” de Labordeta, els conservadors del moment ens deien: “tanta llibertat esdevindrà llibertinatge”. Ja ho tenim: l’ultraliberalisme és el llibertinatge. I al davant l’ariet de l’oligarquia mediàtica, representada com sempre per Inda i Losantos ben acompanyats d’Atresmedia i Mediaset (amb Ferreras i Pastor ben protagonistes). I darrera de tot, el gran llibertí, el rei de la fal·làcia: José María Aznar, que mentre alguns dels seus famosos ministres estan embolicats fins al coll en els processos judicials, ell anima a tots “els que puguin fer, que facin”, i predica la desaparició de Palestina com abans ho va fer de l’Irak. Seguint l’exemple d’Oltra, només ens resta seguir lluitant contra el veritable poder: l’oligarquia econòmica, mediàtica i judicial. Com ella, no ho tindrem fàcil.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 13 d’abril de 2024