Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Oligarques d’ací*

// Antoni Bengochea
És un tema del que sé molt poc perquè estic molt poc informat, ja que els mitjans de comunicació no informen d’aquest tema, però dins del poc que sé, sé que són precisament els oligarques els que s’ocupen que els mitjans de comunicació no ens informin. Gràcies a la invasió russa d’Ucraïna, ara es parla d’oligarques, referint-se a Rússia òbviament, però oligarques també n’hi ha d’ucraïnesos, i, per suposat, d’espanyols. Si els oligarques russos donen suport al putinisme, també són els espanyols els que donen suport i imposen les normes de la democràcia liberal hispànica, a la que li senyalen les coordenades i li marquen els límits. Aquest “poder fantasma” actua d’amagat, assenyalant al “poder polític” com responsable de tot (aprofitant hàbilment la baixa opinió del poble envers els polítics). Però, aquest poder va acompanyat del judicial (majoritàriament conservador) i de l’econòmic (els oligarques) que, a més a més de tota la seva força social, controla el poder mediàtic. El poder principal, doncs, és aquest: l’econòmic, perquè no pot ser controlat pels ciutadans com el polític, que més o menys es pot canviar, però als oligarques no els elegeix ningú i difícilment es poden canviar. La oligarquia espanyola actual té els orígens en el franquisme, amb personatges com Villar Mir o la família March (els primers amos de l’actual ACS de Florentino Pérez, un dels “capos” de les telecomunicacions), o el primer Rafael del Pino, de Ferrovial, i moltes de les empreses del Ibex 35 com Endesa, Acciona, Iberdrola, Fenosa, etc. Aquests mateixos i molts altres s’han anat actualitzant gràcies a les privatitzacions d’empreses públiques d’energia, transports i comunicacions que van fer González i Aznar a finals del segle passat. Doncs aquesta colla és la que ha fabricat el mite de la transició i del rei emèrit (també un oligarca) i de la monarquia en general, i la que controla la comunicació (que sovinteja els quatre pecats del periodisme que diu el papa: mentida, calumnia, difamació i merda informativa). El seu objectiu: mantindre els privilegis. Els seus enemics: el republicanisme, l’independentisme, o el que hi ha a l’esquerra del PSOE. Contra ells val tot.


*Publicat a Diario de Teruel, 10 de setembre de 2022

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: