// Artur Quintana i Font
Amb penes i treballs hem aconseguit que al nostre Estat les llengües minoritzades ja es puguen anomenar així, i no pas per l’eufemisme de minoritàries, perquè de minoritàries al món ho són totes les llengües, amb dues soles excepcions: si atenem al nombre de parlants ho és el xinès mandarí, o l’anglès si ens regim pel criteri de més gran difusió, que totes les altres, xinès inclòs, en tenen menys, de difusió. Però també el xinès és llengua minoritzada per exemple a Singapur, i l’anglès ho és a Nicaragua (Mosquítia). També és clar que una llengua només es pot qualificar de minoritària si n’hi ha una o més llengües que la minoritzen, les que cal anomenar llengües minoritzadores. He cercat aquest darrer mot a la xarxa i m’han contestat enraonant de llengües minoritàries i minoritzades. Tanmateix en insistir que jo volia informar-me no pas sobre llengües minoritàries ni minoritzades , sinó sobre llengües minoritzadores, m’han demanat amablement perdó i m’han escrit: Llengües minoritzadores és un terme que no existeix –així de clar. A la xarxa en castellà només m’han garlat tota l’estona de llengües minoritàries i minoritzades. En resum tant en català com en castellà diuen el pecat, però no el pecador. A veure si des de Lo Cresol haurem creat un terme nou per a la sociolingüística, perquè en bona lògica on hi ha minorització hi ha d’haver minoritzador, oi que sí? En el cas del nostre català les coneixem ben bé amb tots els pèls i senyals les nostres llengües minoritzadores: la castellana, la francesa —la langue de la logique, recordareu— i la italiana, que des de fa segles gasten diners i esforços a muntó, a dojo i a balquena per a minoritzar-nos del tot del tot, o, clar i català com diem a Mequinensa, fer-nos desaparèixer. I tanmateix: qui estigue lliure de culpa que tiro la primera pedra, com diuen a Palestina, perquè heu de pensar i creure que quan nosaltres teníem la paiella pel mànec no ens vam estar pas de fer del nostre català una llengua minoritzadora, si més no sobre les llengües àrab i sarda.
*Publicat a Diario de Teruel, 29 de juny de 2024